1801
El canonge Josep Vilallonga,
hospitaler fa construir a Vicens Roig, "Vicentó", un nou retaule
pel Sant Crist de la Seu ● Superats els problemes i els fets ocorreguts l’any anterior, el gremi de
sastres torna a desfilar a la processó acompanyant el seu pas de Jesús Despullat. El pas és guardat de bell nou a Natzaret.
1802
1802
No es fa processó per la misèria
existent, malgrat que s'aconsegueix permís del vicari general per fer-la ●
S'encarrega a quatre congregants la redacció d'unes "Ordenances" de
la Germandat de la Santa Creu, establerta dins la Sang, que van ser ratificades
per assemblea general el 19 de desembre.
1803
1803
S'aprova l'ordenança de la Germandat
de la Santa Creu establerta a l'església de Natzaret, però donat que el decret
del Vicari General no és satisfactori, s'envien les Ordinacions a Madrid
per rebre la sanció del Rei i el Consell de Sa Majestat, que finalment el mes
d'octubre sembla que ja s'aproven.
1804
1804
La imatge de l'Ecce Homo de la Sang es
reemplaça per una de nova esculpida per Salvador Gurri Corominas de Barcelona i que és pagada pel comensal Diego Martí. El vestit el broda Teresa Bartolí ●
La Sang posa un lloguer a les vestes donades per pal·liar les dificultats que
suposa el seu retorn acabada la processó, també fa una llista amb nom i
adreça dels que les han llogat ●
La Congregació varia l'itinerari de la processó de Dijous Sant per no passar
davant el palau de l'arquebisbe per trobar-se la seu vacant.
1805
1805
La Sang celebra les seves juntes a
l'església i no pas a la casa de Natzaret per evitar que el governador enviï a
les reunions un agutzil ●
Les dificultats perduren pel que fa a l'organització de la processó, així que
la Sang acorda fer processó ni que hi hagin d'assistir ells sols com a
confraria única ja que els gremis no volen sortir a la processó ●
Es documenta l'existència de 30 improperis a la Sang ●
Els espardenyers volen tenir cura del pas de l'Ecce Homo; la Congregació ho
refusa.
1806
1806
A partir d'aquest any la Germandat de
la Santa Creu organitza la "Festa de
la Santa Creu" ●
Aquest any els cavallers no assisteixen a la processó perquè són pocs;
aleshores torna a desfilar l’antiga imatge de la Soledat propietat de la Sang
acompanyada per un gran número de seminaristes i clergues essent la seva
participació molt lluïda i elogiada pel Sr. Arquebisbe i tota la ciutat fent
notar que «aquel paso era de la Congregación y no de los Sres. Caballeros».
L’acompanyaba una música com «feyen los
Cavallers» i tothom reconeix que mai s’ha fet una processó tan llarga ni
més devota «perque los capellans que
anaven a la Soledat causaban un gran respecte, Magestat y Devoció, molt més que
los Srs. Cavallers».
1807
1807
Aquest any els cavallers tampoc
assisteixen a la processó perquè són pocs; aleshores la Congregació de la Sang
acorda no tornar a convidar mai més als Cavallers i que la Soledat surti en les
mateixes condicions que l’any anterior. També resolen fer un vestit i mantell
nou per la Verge i realitzar uns nous fanals de vidre que la il·lumini.
1808
1808
No es pot fer la processó el Dijous
Sant per culpa del fort vent i la Sang decideix celebrar-la l’endemà, Divendres
Sant, en una nit que resultarà ser molt plàcida ●
Al mes de juliol i en compliment dels seus estatuts surt la congregació de la
Sang amb més de 100 congregants "con
sus vergas y las 6 hachas vermellas" per acompanyar un
condemnat.
1809
1809
La guerra del Francès, convulsiona la
ciutat, la població pateix variacions enormes en tant sols pocs mesos, de
27.000 habitants el primer trimestre de 1809 es passa a uns 10.000 a causa
d'una epidèmia que a part de la mortaldat foragita bona part dels habitants i
refugiats a Tarragona. Per aquestes raons des d’aquell any i fins el 1815 no es
celebra la processó, encara que si que hi tenen lloc rogatives ●
Data del penó del gremi de marejants que correspon possiblement a l'any en el
qual va ser restaurat ●
La Congregació de la Sang obté el perdó per un reu que anava a ser ajusticiat i
que va ser inscrit en el Llibre de la Congregació ●
L'església de Natzaret és ocupada per "provisions
de boca per lo Rey" segons Salvat i no s'hi pot celebrar missa.
1811
1811
L'església de Natzaret pateix estralls
considerables durant la guerra, però aquests comencen abans de l'entrada de
les tropes franceses. A primers de 1811 l'església de Natzaret serveix d'allotjament a les "tropas
francesas pasadas" que la nit del 19 al 20 de febrer roben l'església.
Així Natzaret pateix primer el saqueig dels desertors francesos que acull «dejando la iglesia peor que un establo»
i més tard els de les tropes en el seu assalt a la ciutat. Els primers actes
violents suposen el robatori dels objectes de valor que hi ha a l'interior de l'església, entre ells la
Bandera negra de la Sang i els vestits de la Verge de la Soledat; davant
d’aquest fet es busquen devots que s’ofereixin a fer donatius. I així és,
Francisca Pallejà «doná una faldilla de
mué» per la Verge; Josep Hernández, sastre de Barcelona i natural de
Tarragona, el mantell; Raimunda Archer les puntes negres de cinc dits d’ample
pel mantell; i Francisca Font, «tota la
toca y le comprà tota la roba de dita toca». El 18 de
febrer s’ordena una disposició per la qual es demana l'or i la plata de les
esglésies amb la finalitat d'encunyar moneda i que possiblement afecten també els objectes litúrgics de les confraries tarragonines vinculades a la
Setmana Santa. L’assalt i entrada a la ciutat per part de les tropes
napoleòniques del 28 de juny suposa per al patrimoni de la Setmana Santa la
desaparició del pas de la “Mare de Déu de
la Soledat dels Militars i Cavallers” que era resguardada al quarter
militar; “l’Oració a l’Hort” dels Mestres
Teixidors; el “Porta Creu” que fins aleshores es trobaba custodiat al convent de Santa Clara, el de “Jesús despullat de les seves vestidures”
també conegut com el dels Sastres i el pas del “Sant Enterrament” dels marejants. Sortosament la destrucció no
afecta les esglésies de Natzaret i Sant Llorenç. La imatge de l’Ecce-homo que
estava al Convent dels Descalços rep un tret o un cop de sabre que li mutila la
testa i li roben els vestits. Després del terrible flagell que sotmet a
Tarragona la invasió napoleònica amb el setge, assalt i ocupació, el 4 de
juliol es restableix el culte a la Catedral, havent-se demanat el permís
corresponent el dia anterior a les noves autoritats franceses. Un cop s’ha
restablert l’ordre a la ciutat ocupada, part de les esglésies s’utilitzen com a
magatzems i allotjament de l’exèrcit francès. Per aquest motiu, el 15 de setembre el Capítol de la Catedral encomana
als canonges Llopis i Ribes anar a veure el General Francès per demanar que es
pugui retirar dels temples que encara estiguin intactes, la plata, les imatges
i material litúrgic per traslladar-ho a la Catedral. El General «accedió a su solicitud y para que fuesen
creídos les dijo que pondria por escrito su beneplácito extendiendo elpermiso
para recoger no sólo las aras, sí que tambien los confesionarios, imágenes de
santos y demás adornos pertenecientes a las iglesias lo que se verifico en 16».
I així és com els canonges el dia següent i amb l’ajuda de congregants i
devots traslladen i salven les imatges i retaules. De Natzaret es trasllada el retaule de Bonifàs, el Sant Crist de la Sang i la Mare de Déu de la Soledat;
i de Sant Llorenç el retaule de Santa Magdalena i els passos de la Pietat i
Sant Sepulcre.
1812
1812
El govern francès instal·lat a la ciutat exerceix un desmesurat grau de control amb les institucions eclesiàstiques. Les autoritats imposades volen tenir coneixement de totes les
predicacions que es fan a Tarragona, per evitar "imprevistos".
1813
1813
Les repercussions del setge i ocupació
francès de la ciutat es fan patents quan el 1813 la Germandat de la Santa Creu
acorda no admetre als afrancesats o "caragirats" ni a aquells que van
estar al servei dels invasors. El colofó de la presència francesa a Tarragona
és possiblement l'episodi més lamentable i de violència més injustificada que
mai s'ha cernit sobre la ciutat. En retirar-se de la plaça es produeix a
traïció la voladura de diversos edificis representatius de la ciutat, com ara
el Palau de l'Arquebisbe, el castell del Patriarca, bona part del castell del
Rei i altres fortificacions, que canvien per sempre la fesomia de la Ciutat.
Sortosament però es salva la Catedral mercès a la intercessió del canonge
Ignasi de Ribes que a risc de la seva vida n'evita la destrucció. La primera
junta de la Sang després de la guerra del Francès se celebra el 26 de desembre
de 1813, en ella es constata que l'església de Natzaret està "tota derrotada y robada".
Havien estat robats els ornaments, els altars cremats excepte el major que junt
amb les imatges de la Soledat i el Crist es salvaren perquè van ser duts a la
Catedral, es perd però la relíquia de Santa Marina. Es salvà finalment la
bandera de la confraria de la Sang que va ser robada i venuda posteriorment al
capella de Vila-Seca. Entre els estralls consta també la pèrdua dels improperis
i dels vestits dels armats. Pel que fa a la imatge de l’Ecce Homo que havia
estat salvatgement mutilat, un artista suïs anònim el restaura i li fa una nova testa que, segons testimonis de l’època, artísticament no arriba a tenir cap
semblança amb l’Ecce Homo que cisellà Salvador Gurri el 1804.
1814
1814
Diverses esglésies han estat
malmeses durant la guerra, la dels trinitaris ha de ser reconstruïda, la de
Sant Llorenç la reedifica el General Comte d'Espagne, la capella dels Dolors ha
de traslladar-se a la Rambla Vella per ser impracticable la de la Baixada de la
Peixateria ●
Els treballs de recuperació de la Setmana Santa tarragonina s'emprenen
ràpidament doncs s’inicia la confecció dels vestits dels armats, que s'estrenen
l'any següent i en quant als actes dels dies sants queden reduïts als actes més
purament litúrgics com les funcions de quaresma que es tornen a fer a
Natzaret amb molta concurrència. La Sang doncs, acorda no fer processó aquest
any donada la circumstància d’haver perdut molts elements de què es disposava
abans del saqueig i ocupació de l’exèrcit napoleònic. Es fa una recapta de
diners per fer el trasllat a Natzaret del retaule major, el Sant Crist i la Soledat
i es demana al Capítol de la Catedral permís per fer una Processó General del
trasllat de les imatges amb l’assistència del clergat, comunitats religioses,
ajuntament i poble. S’ordena que tots els congregants assisteixin amb vesta i
atxa, i qui no tingui vesta que hi vagi amb casaca. El 3 de juliol es celebra
la Processó General de trasllat a Natzaret de les imatges i el retaule major
propietat de la Congregació de la Puríssima Sang.
1815
1815
Torna a sortir la processó del Sant
Enterrament, en ella els seminaristes es fan càrrec del pas de la Soledat.
S'estrenen nous símbols dels improperis, ja que cada confraria -i fins i tot
particulars- es comprometen a l'adquisició d'un improperi, per restablir el
conjunt perdut durant la guerra. Hi figura per primer cop la imatge de Jesús Natzarè
que substitueix l’antic pas destruït del Porta Creu. Aquesta és una antiga talla d’autor anònim
que utilitzen els franciscans des de temps immemorials per celebrar els seus
cultes i que, salvada de la destrucció francesa, es venerada al convent dels
Franciscans.
1817
1817
S'acaba la reforma dels vestits dels
armats, dels quals es substitueixen els mitjos cascs, cuirasses i altres
complements que són cedits per l'artilleria de la plaça ●
La confraria de Pescadors que s’ha quedat sense misteri, abandona l'església de
Santa Anna dels Trinitaris i es trasllada al convent de Nostra Senyora de la
Mercè fins a la seva desamortització el 1835 ●
Es torna a oferir la imatge de la
Soledat de la Sang als Cavallers, doncs ells han perdut la seva durant l’assalt del
1811. Els Cavallers contesten «que no
volien anar jamay a la Profesó per ser pochs y que la Congregació fes anar qui
volgués». Per tant, els seminaristes es tornen a fer càrrec de la Soledat
1818
1818
El general Comte Charles d'Espagne,
governador militar i civil accepta ser majoral del pas de la Soledat i regala
un penó per als congregants joves i un nou vestit i mantell per a la Verge
confeccionat per la seva esposa Doña
Dionisia Rossinyol de Defla i Comelles i per Doña Francisca de Cadenas y Bertramont, per aquest motiu hi ha una assistència notable a la processó ●
Ja hi torna a haver un nombre considerable d'improperis: més de 130 ●
Aquell desembre es proposa traslladar la processó del Dijous al Divendres, però
això planteja molts problemes, doncs segons sembla molts congregants el
Divendres van a la processó de Reus. Tot i així s’accepta que el proper any
es celebri en Divendres.
1819
1819
La ciutat de Tarragona te dificultats
en celebrar la processó el Divendres Sant donat que manquen vestes que fins ara
són deixades o llogades a Reus, on també es celebra la processó aquest dia ●
Els fadrins menestrals duen la imatge de Jesús Natzarè a la processó ●
A primers d'any s'aproven les instruccions per la "Germandat de Dones" de la Sang.
1820
1820
Es desisteix en el propòsit iniciat
l’any passat de celebrar la Processó en divendres per falta de vestes doncs abans eren
llogades a Reus i Valls, i es torna a fer el Dijous Sant ●
Les vestes de la Sang tenen a partir d'ara una cua de 10 pams ●
El gremi de boters vol anar a la processó amb la imatge de l'Ecce-Homo dels
Descalços i es comprometen a acompanyar-lo amb més de 100 atxes.
1821
1821
El majoral del pas de Jesús Natzarè
és Gabriel Nolla, segon alcalde o batlle constitucional. Segons mostra aquest
fet, es considerat el pas del Natzarè el més important després de la Soledat.
1822
1822
Els pagesos no tenen gremi segons la
nova constitució i aquest fet l'al·leguen per tal de no anar a la processó,
s'acorda però, que hi vagin els que puguin. Finalment però, no es celebra la
processó a causa de la pluja ●
En un ajusticiament, el Governador fa pagar totes les despeses a la Sang ●
La Venerable Congregació de Maria Santíssima dels Dolors es trasllada a
l'església de Sant Miquel del Pla.
1823
1823
No es fa processó per: "averi est any molta misèria y lo estar
la terra alvorotada de facciosos y traidors a la patria, y aixís se resolgué de
no fer dita Processó" segons les actes de la Sang ●
Donada la situació política el capítol catedralici acorda enviar el tresor de
la Seu a Mallorca.
1824
1824
El mes d'abril es celebren rogatives
de pluja en les quals es recorre a Santa Tecla. Tota la congregació de la Sang
hi assisteix.
1826
1826
No es pot celebrar la processó a causa
de la pluja ● Es lliura el pas de la Soledat als
comerciants que seran els qui a partir d’ara es faran càrrec de totes les
despeses d’ornamentació, il·luminació i acompanyament de la imatge el Dijous
Sant. Acorden amb la Sang celebrar funcions a Natzaret en honor a la Mare de
Déu i s’organitzen creant una junta formada per “Mayoral de honor de la Soledat,
Mayoral efectivo, Limosnero, Tesorero, Contador y Administradoras o Sacristanas
de la Soledat”. Aquestes últimes són les dones comerciants que
s’encarregaran de vestir i desvestir la imatge ●
Pius VI concedeix un indult a la confraria de la Sang amb indulgències
plenàries que s'obtindran en qualsevol dels dies en que es trobi exposat el
Santíssim a l'església de Natzaret.
1827
1827
Torna a debatre’s la conveniéncia de
traslladar la processó al divendres per ser el millor dia «por haber pasado ya la Muerte y Pasión de N.S.J.». La Sang demana
i obté el permís de l’arquebisbe Antonio de Echanove per fer efectiu el canvi
de dia. Finalment però, aquesta no es celebra per la pluja ● Els
pagesos manifesten no poder anar a la processó amb els dos passos per trobar-se
amb dificultats econòmiques, però el governador, marquès de Coupigni resol la
situació ●
Al voltant d'aquest any te lloc la construcció del nou pas del Sant Enterrament
dels Pescadors per l’escultor tarragoní Vicent Roig “Vicentó”. Aquest pas està composat per cinc talles de vestir amb una disposició similar al pas d’Isidre Espinalt de 1713 i que fou
destruït durant l’assalt del 1811.
1828
1828
Es suspèn la processó a causa de la
pluja ● La Sang acorda fer "los murions dels armats nous",
es substitueixen els cascs de cartró per altres de llautó. Els cascs de cartró
s'havien fet malbé a causa de la pluja durant les dues darreres processons que
es van fer en Divendres Sant ●
El 14 de setembre cau a Tarragona una pedregada horrorosa. A les 8 del matí
i durant 25 minuts, cauen pedres de la mida d'un cap humà i altres de 5 o 6
lliures de pes i trossos de gel irregulars de 4 o 6 onces, a Tarragona no queda
ni un sol edifici amb teules ni vidres. L'església i casa de Natzaret
resulten també afectades i per això pocs dies després la Sang demana un
préstec a Vicent Hernàndez de 60 lliures per recompondre les teulades de l'edifici.
1829
1829
Pocs dies abans de celebrar la
processó del Divendres Sant es torna a debatre si es millor tornar a fer-la en
dijous, ja que des del 1826 aquesta ha estat suspesa per la pluja. Finalment,
s’obté el permís de l’arquebisbe i es torna a celebrar el Dijous Sant ●
Des d’aquest any i fins el 1854 la processó no torna a passar per davant del
palau arquebisbal per decisió del prelat.
1830
1830
A principis d’any es ratifica en junta
general de la Sang el canvi de dia de celebració de la processó passant del divendres al dijous tal com es va efectuar l'any anterior, de manera que en cas de pluja o impediment la processó es pugui traslladar al dia
següent -Divendres Sant-, tal com havia succeït en alguns anys anteriors.
1831
1831
S’obre una subscripció popular per fer
un nou pal·li per la Mare de Déu de la Soledat. Malauradament els donatius no
arriben a sufragar el cost del nou ornament i el majoral de la Soledat Sr.
Joaquim Rius i altres persones devotes que pertanyen al comerç es comprometen a
pagar la diferència existent ● La processó és poc
concorreguda pel mal temps, ja que plou i s'escurça l'itinerari.
1834
1834
El mes d'agost una epidèmia de còlera
afecta la ciutat i causa diversos morts. Els veïns del Cós del Bou es posen sota
la protecció del Sant Ecce-Homo per tal d’evitar els estralls d’aquella passa. El
prompte final de l’epidèmia i veient que aquesta ha passat de llarg entre
els veïns d’aquest carrer propicia l'inici de la devoció d’aquests a l'Ecce-Homo, imatge
que es venera al Convent dels Descalços.
1835
1835
Aquest any s’implanta la
desamortització de Mendizábal i s’exclaustren els convents. Les conseqüències
de la desamortització a la Setmana Santa tarragonina es tradueix en trasllats
dels bens immobles i de les imatges de les confraries establertes en les
comunitats religioses de la ciutat en llocs segurs: la confraria dels Pescadors
trasllada els seus mobles, objectes i el pas del Sant Enterrament des de
l'església de la Mercè fins a Sant Joan; la de l'Ecce Homo que es troba al convent dels Carmelites Descalços es trasllada a la Catedral i la imatge del
Natzarè de Sant Francesc, que arriba a estar fins i tot en poder dels milicians i a
punt de ser destruïda, la salva la nena Tecla Ricomà –mare de Ramon Salas i
Ricomà, fundador l’any 1903 de la Reial Germandat de Jesús Natzarè– emportant-se-la a casa i lliurant-la poc
després a la Catedral ●
Com és lògic no es fa processó per motius polítics.
1836
1836
Es condiciona fer la processó a que hi
assisteixin pagesos i pescadors.
1837
1837
La santa seu renova i aprova les
indulgències concedides per Benedicte XIV sobre visitar la capella de
l'hospital durant la Setmana Santa.
1838
1838
Primera representació coneguda al
Teatre Principal de la Passió, per la qual la Sang cedeix els vestits dels
armats ●
Es suspèn la processó a causa de la guerra Carlina ●
El 10 de juny s’informa d’un intent de robatori de la corona de plata de la
Verge de la Soledat «que es de les
Mayorals del comerç» i que en no poder-la prendre li arrenquen deu
estrelles de la mateixa. El sagristà ho comunica a les Majorals de la Soledat i
elles reclamen que sigui la Confraria de la Sang qui s’encarregui de reparar la
corona de la Verge.
1839
1839
La Sang acorda augmentar el nombre
d'improperis i rebaixar a 10 rals el seu lloguer, el lloguer de les vestes es
rebaixa deixant-se en 6 rals velló les grans i 4 rals velló les petites ●
Les comerciants Majorals de la Soledat es neguen a donar els vestits de la
Soledat fins que la Sang no arregli la corona malmesa l’estiu anterior.
Finalment, accedeixen a donar la roba per vestir la imatge però no volen fer-se
càrrec de l’acompanyament. Arran d’aquest fet, la Congregació de la Sang afirma
que «el Comercio abdicó el Paso de la
Soledad» i nomena Majoral de la imatge al comandant de la Milícia Nacional
Sr. Joaquim Cortadellas, el qual a la vegada convida el Sr. Comandant General,
a l’alcalde de la ciutat i a tots els membres del consistori per tal que
acompanyin a la Mare de Déu de la Soledat a la processó del Dijous Sant.
1840
1840
La Junta del Comerç es torna a negar a
acompanyar a la Soledat ●
La processó queda deslluïda per la pluja i aquesta s’ha de suspendre a mig camí.
1842
1842
La Junta del Comerç segueix negant-se
a les invitacions que els fa arribar la Sang per acompanyar la Mare de Déu de
la Soledat. La Sang decideix fer gestions amb les màximes autoritats de la
ciutat per fer canviar d’actitud els responsables del comerç, i finalment
aquests prometen assistir-hi «por orden
del citado Jefe».
1844
1844
Gregori XVI agrega la congregació
de la Sang a l'Arxiconfraria fundada a l'església de Sant Nicolau in carcere de
Roma segons un breu pontifici.
1846
1846
El 25 d’octubre els comerciants fan la
renúncia definitiva a seguir acompanyant la Soledat. La Sang decideix que a
partir d’ara les senyores congregants de la Sang es faran càrrec de la seva
conservació i ornamentació i serà la Junta de la Sang qui s’encarregarà de
treure i acompanyar la imatge amb els congregants més antics. A més,
s’encarregaran d’oferir la bandera principal que, a partir d'aquest any, seran
duts pels governadors civil i militar i alcalde alternant-se com abanderats i
cordonistes, seguint-se un protocol específic.
1847
1847
Aquest any apareix per primer cop un
petit grup de senyores congregants de la Sang, amb el rostre tapat per un vel
que desfilen a la processó darrere de la imatge de la Mare de Déu de la
Soledat.
1848
1848
S'introdueix el costum d'arrossegar cadenes
pesades com a improperi de la processó.
1851
1851
Nova bandera de la Sang
confeccionada per Josep Bargalló ● A Barcelona es fan nous vestits per als
Armats i els vells es venen a Vila-Seca.
1855
1867
1855
D'ençà aquest any i en tornar a passar
per davant del palau arquebisbal sorgeixen les primeres protestes de les
confraries pels problemes que tenen en passar alguns dels passos per l'Arc d'en
Salvi, entre el carrer Escrivanies Velles i Nostra Senyora del Claustre.
Aquests Misteris s'han de desmuntar per travessar-lo amb la conseqüent aturada i desordre que aquest
fet implica.
1857
1857
Aquest any es vol suprimir la
multitudinària assistència de penitents arrastrant cadenes pel terra.
Finalment, aquestes són portades al coll ● La
d'aquest any va ser una processó multitudinària ja que 700 atxes van anar a la
processó ● Els
excessos en la tradició dels fasos a la Catedral causen el trencament d'una
mà i un braç d'una estàtua del panteó de Jaume I ●
A primers d'any s'inicia l'enderroc de la coca de la Rambla Vella i la nova
urbanització de la mateixa que fins ara ha estat impedint el pas de la processó pel mig.
1858
1858
Es restaura i es reforma totalment el
pas del Sant Enterrament de Vicens Roig “Vicentó” realitzat l’any 1827 degut al
seu mal estat de conservació, doncs una forta remullada produïda pocs anys
després d’estrenar-lo malmeté els vestits i les imatges i s’hagué de fer una
primera intervenció. La actual reforma
consisteix en renovar els vestits a les cinc talles que formen el pas, es cisellen
dues noves imatges passant a ser-ne 7 i, amb una nova peanya es distribueixen de
forma totalment diferent passant totes les imatges a una posició frontal, tal
com el coneixem avui dia. Aquesta nova disposició de les imatges és molt
discutida doncs agrada més com Vicens Roig el va concebre
originalment. Aquesta ampliació i reforma del pas del Sant Enterrament complica encara més el seu
pas per la “Volta de Salvi” ● El 16 de novembre
l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs aprova els nous estatuts de la
Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
1859
1859
L’arquebisbe proclama uns estatuts o
disposicions sobre les celebracions litúrgiques de Setmana Santa i Quaresma.
Aquestes disposicions que constitueixen un punt d’inflexió o de gran canvi que
ha sofert mai la Setmana Santa en la seva història s’apliquen de forma
immediata, de manera que a partir d’aquest any es prohibeixen els personatges
bíblics, els “granaderos imperiales”
del Sant Sepulcre, les pesades cadenes que arrosseguen els penitents, els “records” o pregoners que anuncien els
passos i indulgències associades a cada un d’ells, les creus pesades i, la
disposició més discutida i agreujant és la prohibició a les dones i els menors
de 7 anys a participar a la processó, doncs “lo
primero daba margen al escándalo y lo segundo entorpecía la marcha de la
procesión”. Tot i això, es permet a les dones participar tapades portant improperis
com a penitents ●
Els excessos dels fasos es fan notar de manera que l'alcalde José Rossell fa
un ban prohibint que els infants i nois facin soroll i donin cops amb
objectes contundents durant els dies de Dimecres, Dijous i Divendres Sant, sota
multa de 80 rals ●
Una nova limitació d'aquest any és no permetre als armats que visitin els
Sagraris en grup tal com es costum, per “la
impropiedad del traje” ● El Dimarts Sant la
imatge del Sant Ecce-Homo es portada des de la Catedral fins a una casa del
barri del Cos del Bou amb acompanyament d’una música i gran nombre d’atxes. La
translació crida l’atenció dels ciutadans pel fet d’haver fet baixar el pas de
l’Ecce-Homo fins a la Rambla (actualment Vella) en una hora en que aquest
passeig està molt concorregut de tarragonins que efectuen la típica visita
als diferents Sagraris dels temples de la ciutat. El pas queda dipositat en una
casa del Cos del Bou fins Dijous Sant, dia en que els armats passen a recollir-lo
per dur-lo a la Plaça del Rei. Un cop acabada la processó, el pas del Sant
Ecce-Homo ja no torna a la Catedral, sinó que, en obrir-se novament al culte
l’església de Sant Francesc, es trasllada al seu interior quedant-hi custodiat
a la capella del Santíssim Sagrament ● S’incrementen les queixes per la famosa
“Volta de Salvi” que impedeix el normal desenvolupament del pas de la processó
al tenir que baixar i desmuntar alguns dels passos, destacant-se el pas dels
Marejants que, amb la recent ampliació del misteri presenta moltes
dificultats el desmuntar totes les figures ● A la processó acompanyen al pas de
l’Ecce-Homo 210 ciris; al pas de Jesús Natzarè 150; al pas de La Pietat
108 pagesos joves i al Sant Sepulcre 64 ancians; al pas del Sant Enterrament
214 agremiats i a la Mare de Deu de la Soledat 94 congregants.
1860
1860
S'aprova definitivament l'enderroc de
la volta de Salvi al carrer Escrivanies Velles a la casa propietat de Tomàs M.
Fàbregas, que tant dificulta el pas de la processó del Sant Enterrament,
però no es fins a finals d’any que es procedeix a enderrocar-lo.
1861
1861
L’arquebisbe Costa i Borràs estableix
per primera vegada la “Procesión de la
Buena Muerte” o “de Ceniza” que
organitzarà la Congregació de la Puríssima Sang. Aquesta processó que sorgeix per
contrarestar la tradició tarragonina d'anar a “enterrar la sardina”, que és una sortida campestre i festiva, surt per primer cop el Dimecres de Cendra 13
de febrer i assisteixen tots els congregants de la Sang sense ciri i amb el
Sant Crist portat pels Majorals ●
S’organitza i es crea interinament dins la Congregació de la Puríssima Sang una
primera junta de Senyores Congregants de la Soledat. Aquestes senyores paguen
la confecció d’un nou mantell per a la Verge i encarreguen a l’escultor Bernat
Verderol l’acabament de la imatge afegint-hi uns peus que fins ara mai ha tingut ● Sorgeixen problemes interns entre la Cohort Romana “Armats”, doncs
tres membres es disputen el càrrec de Capità Manaies i es vol crear una unitat
de romans a cavall. Aquest membres no es posen d’acord i es dissol
momentàniament el cos d’armats de la Sang ● Quinze dies abans de la celebració
de la Processó del Dijous Sant l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs
ordena el trasllat de la mateixa al Divendres Sant. El prelat ordena el canvi
argumentant que el Dijous Sant no és el dia apropiat per celebrar la processó i,
a més, es vol atendre el desig de les famílies que volen visitar els Sagraris o
Monuments durant aquella nit. La Congregació de la Puríssima Sang en un intent
de fer canviar d’opinió al prelat envia una comissió a Palau per demanar que no
es faci efectiu aquest canvi de dia, però finalment l’arquebisbe convenç als
membres de la Congregació i es proposen que aquesta processó de Divendres Sant sigui
tan lluïda com les anteriors. La premura d’aquest trasllat causa una sèrie de
problemes a les congregacions i gremis alhora de contractar als portants que en
la gran majoria eren portuaris. El Gremi de Marejants i els encarregats de
portar el pas del Natzarè avisen de la dificultat d’assistir el Divendres Sant
amb els passos, doncs al migdia s’han de reincorporar a la seva feina ● El 20
de març algunes imatges del pas del Sant Enterrament es traslladen a l’església
castrense de Sant Agustí per celebrar la funció a la Verge dels Dolors ●
Després d’uns dies d’incertesa per saber si finalment es celebrarà la
Processó, aquesta te lloc finalment el Divendres Sant 29 d’abril trobant-se a
faltar els dos passos anteriorment al·ludits: el del Sant Enterrament i el de
Jesús Natzarè. També hi participa finalment el nou escamot d’armats superats totalment els
problemes inicials. Hi assisteixen cinc-centes atxes menys que
l’any anterior i per primer cop, durant la processó ja no s’ha de desmuntar
cap pas pel tomb del carrer del Claustre amb Escrivanies Velles, doncs ja no
existeix la “Volta de Salvi” ● El 22
d’abril Bonaventura Hernàndez i Sanahuja acaba i publica el manuscrit ―amb
cal·ligrafia de Joan Bautista Aulestiá i Viñas— “Historia
del origen, época y vicisitudes de la Cofradía y congregación de la Purísima
Sangre de N.S. Jesucristo de Tarragona”
que és la primera història escrita sobre la Setmana Santa i la Congregació de
la Sang ● El dimecres 17 de juliol la Sang
assisteix tal com manen els seus estatuts a una execució d’un reu i posterior
trasllat funerari al cementiri. Els congregants hi assisteixen amb vesta duent
una verga i tapats amb la cucurulla.
1862
1862
A causa de la dissolució de la
confraria de Preveres de la Seu, l'església de Sant Miquel del Pla passa a mans
de l'arquebisbat qui l'anirà cedint a diverses congregacions com la Confraria
dels Dolors i les Filles de Maria, més tard les "Tresines" del beat
Enric D'Ossó.
1863
1863
Trobem documentat per primera vegada
la participació d’una secció de cinc membres de la Guardia Civil muntats a
cavall que obren la processó davant dels armats. Tornen a reaparèixer els
personatges bíblics, doncs davant del pas de l’Ecce-Homo que obre la desfilada
dels passos hi van dotze apòstols amb llurs palmes; darrera de Jesús Natzarè hi
apareixen també quatre personatges de la Passió: Anàs, Caifàs, Abderon i
Benjamí; i acompanyant el Sant Crist de la Sang hi van Josep d’Arimatea i
Nicodem ● A la premsa local, la processó la
titulen com “Solemne procesión que todos
los años en tal dia la Iltre. Congregación de la Sangre de N.S.J. dedica á la
Santíssima virgen en su Soledad”, títol que indica que el pas de la Mare de
Déu de la Soledat é el més important de la desfilada, fet corroborat a més
per la Bandera principal i els estaments oficials que la duen situats amb la
mare de Déu i que a aquests se’ls anomenava Majorals de la Soledat ● A finals
d’any, la imatge de Jesús Natzarè que des del 1835 es custodiava a la Catedral,
es trasllada fins a l’església de Sant Francesc i queda instal·lada a la
capella del Santíssim Sagrament al costat de la imatge de l’Ecce-Homo.
1864
1864
El Diumenge de Rams a les 17.30h. es
celebra per primera vegada la “Procesión
del Via-crucis” que recorre tota la Rambla
de San Carlos fent les estacions “delante
la imágen del Santo Nazareno —és a dir, la imatge de Jesús Natzarè― que serà llevado en andas...”. No s’ha
trobat documentació que ens certifiqui qui la organitza però sabem que el
Rector de l’església demana obligatòriament que els assistents vagin amb vesta i
verga ● Des d'aquest any i fins el 1866
assisteix a la processó un misteri de "Jesús
en el huerto de las Olivas", acompanyat per alumnes del col·legi de
Mn. Jeroni Rivera ● També des d’aquest any al Sant
Crist de la Sang l’acompanya una comissió de la junta directiva ● El recorregut
de la processó ha estat variat per la greu malaltia que sofreix l’arquebisbe i
no es passa per davant de Palau. Dinou dies desprès
el prelat mor ● El 19 de juny s’organitza una
processó de rogatives per la pluja amb l’assistència del Sant Crist de la Sang.
1865
1865
Diumenge de Rams a la tarda es torna a
celebrar la “Procesion del Via-crucis”
amb el pas de Jesús Natzarè per la Rambla Vella. Aquest any el Rector de Sant
Francesc convida a participar en aquest Viacrucis a les dones sense vesta ●
Reapareix
el grup de la Flagel·lació patrocinat per una família tarragonina. Aquest
nou pas és realitzat i muntat a expenses de Josep Arandes ● Es posen guàrdies
sentinelles a la porta de l’església de Natzaret per impedir l’entrada a les
persones que no han de sortir a la processó ● La pluja impedeix que comenci la
Processó tot i estar tots els passos situats a la Plaça del Rei. El pas del
Sant Enterrament aconsegueix amb moltes dificultats resguardar-se a l’interior
de Natzaret, la Pietat i el Sant Sepulcre retornen a Sant Llorenç i l’Ecce-Homo
i Jesús Natzarè fan el mateix cap a Sant Francesc sota la pluja, doncs no passen
per la portalada del temple de Natzaret que es de dimensions
reduïdes ● S’intenta recuperar definitivament
els personatges bíblics, ja que darrera del Sant
Sepulcre hi estava previst anar personatges disfressats de: Pilat, el centurió
i un soldat romà.
1866
Es reformen els improperis
que daten del 1815 ● Un escamot d’armats custodien
el Sant Sepulcre ● Després d’alguns problemes sorgits que fan
perillar l’acompanyament i participació de la imatge de l'Ecce-Homo,
aquesta surt acompanyada pel gremi d'artesans ● El misteri de la Flagel·lació
no surt a la processó ja que els menestrals acompanyen aquest any el Jesús
Natzarè ● La Mare de Déu de la Soledat estrena un nou vestit
de seda negra regalada per una senyora congregant ● Apareix una carta remesa al
Diari de Tarragona en que es demana que la Congregació de la Sang ampliï la
portalada principal de l’església de Natzaret, doncs en cas de pluja com l’any
anterior, existeixen moltes dificultats per refugiar els passos que no són de la
Sang i, fins hi tot, el pal·li de la Soledat surt amb molts problemes ● A
l’agost l’escultor Bernat Verderol entrega a la Congregació de la Sang una
bella talla d’un Crist crucificat que ha de convertir-se en el nou Sant Crist
de la Sang, doncs la antiga imatge de Benet Baró està en molt mal estat. El
treball d’encarnació de la talla ha estat realitzada per Francesc Boix. Segons
la premsa, es tracta d’un crucificat d’una bellesa excepcional i que artísticament
és superior a la vella imatge del 1617. A l’octubre la Sang celebra una
assemblea en la que aprova no restaurar el Sant Crist de la Sang i
substituir-lo definitivament per la nova talla de Bernat Verderol. 1866
1867
La substitució del vell Sant Crist de
la Sang de Benet Baró per la nova talla de Bernat Verderol no s’acaba de
concretar. Al mes de febrer la Sang confirma que si bé la majoria de
Congregants aprovaren la substitució de la malmesa talla i que a més, la nova
imatge es artísticament superior, també hi ha molts congregants que prefereixen
la antiga ja que te molta i arrelada devoció. Finalment, la Sang decideix no
substituir-la i restaurar-la de cara al proper any ●
El Sant Crist de la Sang estrena un sudari de glacé blanc amb serrells d’or
realitzat pel passamaner de la ciutat Josep Maria Hernández i regalada a la
Congregació per una senyora congregant ●
Es confirma la recuperació dels personatges bíblics doncs a la processó hi
trobem immediatament després dels armats un grup de vint persones que
representen el poble de Jerusalem amb branques d'olivera seguits de tretze membres
que representen a Jesucrist i els dotze apòstols; amb el pas de l’Oració a
l’Hort hi assisteixen un grup de nens que representen l’escena de la traïció de
Jesús a l’hort; darrera de l’Ecce-Homo hi van quatre nois que representen a
Anàs, Caifàs, Abdaron i Benjamí; acompanyen al Sant Crist de la Sang els
personatges de l’apòstol Joan, Josep d’Arimatea i Nicodem i darrera del Sant Sepulcre desfilen Pilats i el Centurió
amb un soldat romà. Amb el pas de Jesús Natzarè hi havia d’anar un grup de
joves que representessin el Sanedrí, però malauradament aquest pas no surt a la
processó. Les desavinences a l’hora d’anar a recollir el Natzarè, entre els que
l’han d’acompanyar, i la negativa del rector de l’Església de Sant Francesc a
deixar la imatge en aquestes circumstàncies provoquen que aquesta finalment no
participi a la desfilada processional ● La pluja fa
acte de presència al final del recorregut de la processó mullant participants i
alguns passos, però no és prou intensa per haver de suspendre la
desfilada ●
La premsa elogia les novetats que suposen el nous personatges bíblics,
l’acompanyament dels passos i «algunos su
respectiva música, aunque bastante discorde una de ellas» ● A principis de
maig la Congregació de la Sang demana a l’arquebisbe Fleix i Solans la cessió
de les imatges de Jesús Natzarè i Ecce-Homo que es veneren a l’església de Sant
Francesc i sol·liciten el seu trasllat permanent a l’església de Natzaret.
L’arquebisbe accedeix a la petició de trasllat però només, de la imatge de
Jesús Natzarè.
1868
El 29 de febrer l'arquebisbe Fleix i
Solans disposa a petició dels veïns del Cos del Bou, que es traslladi la imatge
de l'Ecce-Homo de Sant Francesc a l'església de Natzaret ●
Aquest
any ja no es celebra la “Procesion del
Via-crucis” del Diumenge de Rams amb el pas de Jesús Natzarè per la Rambla
Vella, segurament pel motiu d’estar la imatge custodiada a Natzaret i per unes
rogatives de pluja celebrades aquell mateix dia en que els congregants de la
Sang hi van però porten "vergas"
o bastons en lloc d'atxes, costum que és el darrer cop que es documenta ●
El pintor francès Mr. Jalabert fa gratuïtament l'improperi de la "Santa
Faç" ● Es
segueixen fent els "fasos" a la Catedral provocant desperfectes en
retaules com el de Sant Oleguer, la premsa ho relata com un escàndol a la Seu
que feia temps no es veia res de semblant ●
Surt a la processó un pas nou de l'assotament de Nostre Senyor o Flagel·lació,
però amb figures petites segons els cronistes d'època i també un nou pas de
l’Oració a l’Hort ● El pas de la Mare de Déu de la
Soledat estrena una nova peanya amb adornaments d’or i velluts de seda negra ●
Es suprimeix la vintena de persones que representaven amb palmes el poble de
Jerusalem però s’incrementa amb nous grups. Respecte a l’últim any s’afegeix un
grup de nens darrera del nou pas de l’Oració a l’Hort i dels que representen la
traïció de Judes. Aquests representen «dos
cohortes de soldados romanos llevando a Jesús atado» i, entremig de la
desfilada també hi figuren «las Marías»
● Acompanyen a la secció de la Guardia Civil muntada cavall ―que encapçala la
comitiva— per primera i única vegada una «compañia
de guardias rurales con sus nuevos uniformes, llevando las armas a la funerala,
formados á cuatro de fondo y mandados por sus gefes» ● El
28 de juny es funda la Pia Germandat de l'Ecce Homo, encara que no surt
oficialment fins el 1870 ● A finals d’any es
realitzen tres nous retaules a l’església de Natzaret. Aquests tres retaules
ubicats en tres capelles hi allotgen a partir d’aquest any els passos dels
Assots, Jesús Natzarè i l’Ecce-Homo. Per disposar fons per aquestes obres es
realitzen diverses rifes.
1869
No es celebra la processó de Setmana
Santa degut al clima polític que es viu a
l’estat. El passat mes de setembre va produir-se a l’Estat espanyol la
denominada Revolució de Setembre o “Gloriosa”, que representarà el destronament
i exili posterior de la reina Isabel II. Al mateix temps, tindrà lloc a Cuba
–colònia espanyola- una revolta armada. Per tant, aquest temps enrarit fa
suspendre aquest any la Processó del Divendres Sant. En canvi es fa una altra
representació de la passió al Teatre Principal ●
La Sang restaura l’altar dedicat a Jesús Natzarè dins la capella de l’església
de Natzaret.
1870
Durant el dia de reis la Congregació
de la Sang celebra el sorteig d’un quadre amb la finalitat d’obtenir diners per
afrontar la deficitària despesa que ha suposat la restauració de l’altar
dedicat a Jesús Natzarè. Al no cobrir amb el sorteig el dèficit que aquesta
restauració ha ocasionat, es proposa fer-ne properament un altre ●
La Sang restaura finalment -tal com va aprovar fa tres anys- el Sant Crist de
la Sang. S’encarrega de l’obra l’artista Francesc Boixó i es realitza una nova
creu feta pel Sr. Antoni Miró ● A la processó hi van
14 armats: un capità, un trompeter i 12 soldats ●
El pas de l’Oració a l’Hort estrenat el 1868 no assisteix ●
El Misteri dels Assots o Flagel·lació es acompanyat per nens del Col·legi
d'Antoni Ramos d’entre els quals destaquen un grup que representen la traïció
de Judes. Seguidament, un altre grup de joves artesans formen una comparsa de quatre
saions i els personatges d’Herodes, Pilats i un soldat romà
● La Pia Germandat de l'Ecce-Homo participa per
primer cop a la processó amb la santa imatge de l’Ecce-Homo. Darrera del pas i música
«marcharán los personajes Anás, Caifás,
Abadarón y Benjamin» ● Els
joves del gremi de boters porten la imatge del Natzarè, i els segueixen un grup
de joves que representen l’escena viscuda al carrer de l’Amargura ●
Aquests anys també es fa per Setmana Santa una processó a l'interior de la
Catedral, que surt per donar la volta al temple però no te res a veure amb
la que organitza la Sang.
1871
Una important corrent anticlerical fa perillar els actes de Setmana Santa ●
La processó pateix alguns incidents, les autoritats no hi assisteixen, es fa
funció al teatre els Dijous i Divendres Sant, i es fa mofa el dia de Diumenge
de Rams. El preludi havia estat el carnestoltes quan durant l'enterrament de la
Sardina hi va haver disturbis anticlericals ●
El 18 de juny, Corpus, era la primera ocasió en la qual una processó general
havia de d'arribar fins a la part baixa de la ciutat, però finalment no es celebra per "miracle" del Sant
Crist de la Sang, segons els testimonis, doncs estaven previstos enfrontaments
de caire polític.
1872
A partir d’aquest any es deixa de
celebrar la processó de la Bona Mort o de Cendra ● La Congregació de la Sang augmenta la quota de
congregant establerta en 10 rals fet que provoca la baixa d’alguns dels seus
membres ● L’arquebisbe prohibeix portar sota Pal·li el pas de la Mare de Déu de
la Soledat, doncs aquest pal·li només es pot utilitzar per al Santíssim
Sagrament ● S’intenta infructuosament fer un escamot d’armats a cavall ● Torna
a desfilar el pas de l’Oració a l’Hort tot i que ja no ho tornarà a fer fins al
segle XX ● El pas de la Flagel·lació surt de l'església de Sant Francesc i
l'acompanya la congregació "La Adolescencia" ● Aquest es el darrer
any en el qual es fan representacions de personatges i escenes bíbliques a la
processó, per haver sortit efecte la prohibició de 1858 ● Durant la processó es
tiren pedres a alguns dels passos cosa que provoca importants incidents i
ferits a la processó. Fins i tot sembla ser que s’estripa un penó ● El diumenge
21 te lloc a Natzarè un petit incendi al cambril de la Mare de Déu de la
Soledat, que de ben poc no passa a ser una gran desgràcia. Sortosament no queda
afectada cap imatge i només es crema el cortinatge de dit cambril ●
Possiblement a finals d’any es funda la “Cofradía
de Jesús Nazareno”. Aquesta confraria celebrarà a partir d’ara les seves
funcions a Natzaret i s’encarregarà de cuidar, ornamentar l’altar i la imatge
de Jesús Natzarè propietat de la Congregació de la Sang i acompanyar-la a la
processó del Divendres Sant.
1873
El context polític torna a no ser
favorable pel desenvolupament de processons, la guerra carlina, diverses vagues
i la proclamació de la república, són les causants.
1874
Tampoc es fa la processó per motius
polítics.
1875
No assisteixen a la processó les
confraries de l'Ecce Homo i la de Jesús Natzarè. La premsa local edita una nota
en que diu: "por disolución de las
Cofradías del Ecce-Homo i Nazareno, es posible no asistan este año a la
procesión". Malgrat això la processó es celebra encara que amb menys
concurrència i no passa per davant Palau per ser seu vacant ●
Pocs dies més tard una nota apareix a la premsa local indicant que les
confraries de l’Ecce-Homo i natzarens no han estat dissoltes, i que si no han
participat a la processó ha estat per motius econòmics doncs durant els darrers
tres anys els associats no han pagat les quotes degut a la corrent anticlerical
que existeix ● Es reforma la Germandat del Sant Ecce-Homo
produint-se la reconstitució segons els seus nous estatuts ●
A la processó ja no apareix cap personatge bíblic.
Només resten com a tal, la Cohort Romana ‘armats’ que obren com és costum la
desfilada processional darrere del piquet de la Guardia Civil muntada a cavall ●
Des d’aquest any la processó no passa per Palau fins el 1883.
1876
Els actes de Setmana Santa es van
redreçant. La processó com a màxim exponent presenta els misteris amb un
acompanyament nombrós ●
La germandat del Sant Ecce Homo assisteix novament a la processó, de la mateixa
manera que també ho fa la Confraria de Jesús Natzarè ● El pas de la
Flagel·lació es acompanyat pel “Colegio de Tarragona” ●
No hi assisteix el pas de l’Oració a l’Hort ●
El 22 de juny l’arquebisbe Constantí Bonet i Zanui erigeix canònicament la
Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor
Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat. També son aprovats els estatuts
que han de regir la nova Congregació, presentats el 27 d’abril i signats per la
Priora de la Congregació Sra. Bàrbara de Otto Balcells.
1877
El dia 11 de febrer la Congregació de
la Sang celebra una Junta General en la que s’acorda prohibir als seus membres la
utilització de vestes de vellut per assistir a la processó ●
El pas de Jesús Natzarè surt a la processó acompanyat per la Confraria de Jesús
Natzarè i pels alumnes del Col·legi de Tarragona ●
El misteri dels assots l'acompanyen els alumnes de Josep Ignasi Gual ●
El Divendres Sant, el Sant Sepulcre és acompanyat per gastadors d'infanteria
per primer cop, reemplaçant la guàrdia romana.
1878
Amb la construcció de l'església del
Serrallo comença a ser possible organitzar l'estructura eclesiàstica al barri
dels pescadors, cosa que repercutirà amb la Setmana Santa ●
Aquest any no surt el pas de la Flagel·lació.
1879
La congregació de la Sang amplia a 20
el nombre d’armats i renova completament la vestimenta dels armats sota la
direcció del Sr. Francesc Albiñana. Es substitueix el Capità Manaia per un
Centurió que encapçala la nova Cohort ● Durant la
Processó sorgeixen diversos aldarulls que provoquen cert desconcert.
1880
La confraria dels Pescadors trasllada
a l'església del Serrallo la seva seu ●
El 20 de febrer l'Arquebisbe Vilamitjana signa una pastoral prohibint la
representació de drames sacres com les passions a Teatres, amb la voluntat
d'evitar els excessos que s'han produït.
1881
Al gener la junta del Sant Ecce Homo
acorda mantenir el Monte-Pio i deslliurar-se del compromís de la santa imatge.
És el moment de la separació en dues escissions: "Monte-Pío" i
"Administració del Sant Ecce Homo". El 19 de novembre l’Administració
d'aquesta antiga confraria demana la custòdia de la imatge al prelat.
1882
L'arquebisbe Vilamitjana aprova la
constitució de la nova confraria del Sant Ecce-Homo, amb la condició de que es
mantingui l'acord amb la Sang i els cedeix la imatge de l’Ecce-Homo tal i com
li han demanat. El mateix dia s'hi inscriuen 53 socis ● La Congregació de joves
de Sant Lluís Gonzaga es farà càrrec a partir d’ara del pas de la Flagel·lació i
trasllada el pas des de la seva església, Sant Miquel del Pla, fins a la Plaça
del rei, tot i que finalment la processó del Divendres Sant no es pot fer a
causa de la pluja ● El 23 d’abril La Confraria de Jesús Natzarè i el Col·legi
Tarragona organitzen a l’església de Natzaret un ofici cantat en honor a la
imatge que acompanyen a la processó de Divendres Sant, Jesús Natzarè.
1883
Per primera vegada a la Processó, la
Congregació de joves de Sant Lluís Gonzaga assisteix acompanyant el pas de la
Flagel·lació. Els seus membres desfilen amb vesta i medalla del Sant ● La
Confraria de Jesús Natzarè amb unió amb el Col·legi Tarragona acompanyen amb
molta assistència i solemnitat el pas de Jesús Natzarè ● Després de vuit anys
la processó torna a passar pel Palau Arquebisbal ●
La Confraria de Jesús Natzarè celebra el 20 de maig una junta general en que
renoven els càrrecs de govern.
1884
Un congregant de la Puríssima Sang
regala una nova corona d’espines de plata treballada pel Sant Crist de la Sang ●
Apareixen alguns aldarulls durant la processó doncs un gos es cola a sota del
misteri del Sant Enterrament a l’alçada del Teatre Principal i comença a bordar
sortint espantats tots els portants. Part del públic s’esparvera i algunes
dones i nens van pel terra. Finalment es tranquil·litza tot i es continua la
desfilada ● A la processó participen 800 confrares amb ciri ● En Ramon Salas
intenta que els alumnes del Col·legi de Tarragona assisteixin a la processó
acompanyant a Jesús Natzarè, però degut als escàndols ocorreguts últimament durant aquest acte fa que els pares dels alumnes evitin
d'anar-hi. Finalment el pas de Jesús Natzarè el porten industrials i artesans.
1886
Per primer cop la processó
amplia el seu itinerari amb la incorporació de la Rambla Nova. Aquesta gran ampliació
del recorregut es veu també afavorida per la gran participació. Segons les
cròniques hi participen 600 llums, entre ciris atxes i blandons. La variació
de l'itinerari de la processó suposa no passar pel carrer de Cavallers, per
dirigir-se a la Baixada de Misericòrdia ● La processó torna a patir incidents doncs
la processó queda tallada al carrer Hospital. Els passos queden parats a la
baixada de misericòrdia segons sembla, per culpa d’un gos que creua i
altera la desfilada creant un gran ensurt en aquell punt.
1887
L’any passat la processó arribà fins a
la Rambla Nova. De tornada, i en arribar a Sant Agustí passava per la vorera de la
dreta de la Rambla Vella fins al Govern Militar per girar i continuar per la
banda esquerra fins al carrer portalet. Aquest any aquest tram es modifica i es
creua directament des del carrer de Sant Agustí fins a Portalet sense vorejar
la Rambla Vella.
1888
El canvi d'itinerari de l'any 1887 va motivar que els veïns de la Rambla Vella demanin que la processó torni a
passar per les dues voreres doncs només es creua de la “Bocacalle” al carrer Hospital i de St. Agustí a Portalet. En
l'argumentació d'aquests veïns es fa notar que en l'esmentada Rambla hi ha fondes en les quals s'allotjen persones que venen gaudint del privilegi de
contemplar-hi des de les seves cambres la comitiva processional.
1889
Es refunda un altre cop la Congregació
de Maria Inmaculada i Sant Lluís de Gonzaga instal·lada a l’església de Sant
Miquel del Pla i la Congregació de la Sang fa gestions per tal que tornin a
desfilar a la processó del Sant Enterrament amb el pas de la Flagel·lació,
misteri que fa dos anys que no hi desfila. Finalment, la premura i falta de
recursos de la renovada congregació impedeixen la seva participació ● El Gremi
de Marejants renova tots els vestits del pas del Sant Enterrament ● Es fan
gestions infructuoses per tal de que torni a desfilar el pas de l’Oració a
l’Hort ● La processó no passa per davant palau per ser "seu vacant" ●
Desavinences produïdes entre els portants del pas del Sant Enterrament amb
diferents agremiats i Junta Directiva del Gremi provoquen que al acabar la Processó del
Divendres Sant el pas s'hagi de quedar dins del temple de Natzaret. El dia següent, Dissabte Sant, el
misteri torna a l’església de Sant Pere del Barri mariner del Serrallo.
1890
Finalment i desprès de quatre anys el
pas de la Flagel·lació assisteix a la processó acompanyat pels membres de la
Congregació de Sant Lluis Gonzaga. El Crist d’aquest pas estrena nova cabellera
natural i sudari de ras blanc donació d’una persona devota de la Santa imatge
que es venera en una altar de l’església de Nazaret ● Problemes amb el Gremi de
Marejants provoquen que no assisteixi a la Processó el pas del Sant Enterrament
● El consistori municipal en corporació visita els sagraris a partir d'aquest
any ● La processó surt però la pluja obliga a retallar el recorregut i s'acaba
suspenent. Els passos de la Pietat, Sant Sepulcre i la Verge de la Soledat no
han pogut començar la seva desfilada.
1891
Tornen a deixar de participar a la
processó els passos de la Flagel·lació i el del Sant Enterrament dels
pescadors, ja que les entitats que els acompanyen estan en crisi.
1892
Trobem documentat per última vegada la
Confraria de Jesús Natzarè en una nota en que la Junta General decideix seguir
la costum d’acompanyar la imatge ● La Congregació de Senyores de la Soledat
encarrega la confecció d’uns nous velluts negres amb escuts brodats en or per
la peanya del pas de la Mare de Déu ● Torna a sortir a la processó el pas de la
Flagel·lació.
1893
La Sang prohibeix taxativament
l’assistència a la processó de senyores amb la vesta de congregant tal i com
s’ha detectat en les desfilades dels últims anys ● El pas de Jesús Natzarè és
acompanyat pels artesans.
1894
El pas de Jesús Natzarè desfila entre congregants i
penitents de la Congregació de la Puríssima Sang.
1895
La Congregació de la Sang decideix en
assemblea fer una nova túnica per a la imatge de Jesús Natzarè ● Reapareix a la
processó el pas del Sant Enterrament dels Pescadors.
1898
El prefecte de la Congregació de la
Sang i president de la Congregació de Senyores de la Soledat Pau Ayala aprova
per aquestes últimes un distintiu-medalla pròpia «así como este es el escudo de las cinco llagas, el de aquellas será un
corazón traspasado con una espada en el que se destacaran también las cinco
llagas». Les Congregants de la Soledat estrenen la medalla en la funció que
te lloc el Dilluns Sant a Natzaret en honor a la Mare de Déu ● També per
iniciativa del prefecte es confeccionen noves les dues banderes principals de
la processó per estar les antigues molt velles ● Per primer cop es documenta
que el nombre d’associades a la Congregació de Senyores de la Soledat puja a
109 congregants ● El pas de Jesús Natzarè és acompanyat per membres de la Sang
i desfila entre els penitents amb els estris de la passió.
1899
El 17 de març es crea la secció Jove
de la Congregació de Senyores de la Soledat en un acte en que el prefecte i
president de la Congregació Pau Ayala fa entrega a les noves i joves associades
d’una medalla i diploma d’ingrés a la Congregació. Aquestes noies han de tenir
entre 7 i 19 anys ● La processó resulta
molt concorreguda ja que surt a les 5 i acaba a les 9 de la nit, i a més, torna
a sortir el pas del Sant Enterrament del Gremi de Marejants que no ho feia des
de l’any 1897 ● Nova reforma dels estatuts de la Sang per part de l'arquebisbe
Costa i Fornaguera, que és aprovada el 10 de juliol ● Durant les festes de Santa Tecla s’instal·la a la Rambla Nova un
cinematògraf propietat del senyor Francesc Taburet, en el que
entre les sessions de cinema també hi projecta divuit quadres fixes sobre
Tarragona. Entre aquestes vistes (diapositives) hi figuren diversos moments
de la Processó del Divendres Sant a Tarragona.
1900
Es realitzen obres a la Casa de la
Sang ● Torna a desfilar després d’anys de no fer-ho el pas de la Flagel·lació.