SEGLE XIX

1801
El canonge Josep Vilallonga, hospitaler fa construir a Vicens Roig, "Vicentó", un nou retaule pel Sant Crist de la Seu ● Superats els problemes i els fets ocorreguts l’any anterior, el gremi de sastres torna a desfilar a la processó acompanyant el seu pas de Jesús Despullat. El pas és guardat de bell nou a Natzaret.


1802
No es fa processó per la misèria existent, malgrat que s'aconsegueix permís del vicari general per fer-la S'encarrega a quatre congregants la redacció d'unes "Ordenances" de la Germandat de la Santa Creu, establerta dins la Sang, que van ser ratificades per assemblea general el 19 de desembre. 


1803
S'aprova l'ordenança de la Germandat de la Santa Creu establerta a l'església de Natzaret, però donat que el decret del Vicari General no és satisfactori, s'envien les Ordinacions a Madrid per rebre la sanció del Rei i el Consell de Sa Majestat, que finalment el mes d'octubre sembla que ja s'aproven.


1804
La imatge de l'Ecce Homo de la Sang es reemplaça per una de nova esculpida per Salvador Gurri Corominas de Barcelona i que és pagada pel comensal Diego Martí. El vestit el broda Teresa Bartolí La Sang posa un lloguer a les vestes donades per pal·liar les dificultats que suposa el seu retorn acabada la processó, també fa una llista amb nom i adreça dels que les han llogat  La Congregació varia l'itinerari de la processó de Dijous Sant per no passar davant el palau de l'arquebisbe per trobar-se la seu vacant.


1805
La Sang celebra les seves juntes a l'església i no pas a la casa de Natzaret per evitar que el governador enviï a les reunions un agutzil Les dificultats perduren pel que fa a l'organització de la processó, així que la Sang acorda fer processó ni que hi hagin d'assistir ells sols com a confraria única ja que els gremis no volen sortir a la processó Es documenta l'existència de 30 improperis a la Sang Els espardenyers volen tenir cura del pas de l'Ecce Homo; la Congregació ho refusa.


1806
A partir d'aquest any la Germandat de la Santa Creu organitza la "Festa de la Santa Creu" Aquest any els cavallers no assisteixen a la processó perquè són pocs; aleshores torna a desfilar l’antiga imatge de la Soledat propietat de la Sang acompanyada per un gran número de seminaristes i clergues essent la seva participació molt lluïda i elogiada pel Sr. Arquebisbe i tota la ciutat fent notar que «aquel paso era de la  Congregación y no de los Sres. Caballeros». L’acompanyaba una música com «feyen los Cavallers» i tothom reconeix que mai s’ha fet una processó tan llarga ni més devota «perque los capellans que anaven a la Soledat causaban un gran respecte, Magestat y Devoció, molt més que los Srs. Cavallers».


1807
Aquest any els cavallers tampoc assisteixen a la processó perquè són pocs; aleshores la Congregació de la Sang acorda no tornar a convidar mai més als Cavallers i que la Soledat surti en les mateixes condicions que l’any anterior. També resolen fer un vestit i mantell nou per la Verge i realitzar uns nous fanals de vidre que la il·lumini. 


1808
No es pot fer la processó el Dijous Sant per culpa del fort vent i la Sang decideix celebrar-la l’endemà, Divendres Sant, en una nit que resultarà ser molt plàcida Al mes de juliol i en compliment dels seus estatuts surt la congregació de la Sang amb més de 100 congregants "con sus vergas y las 6 hachas vermellas" per acompanyar un condemnat. 


1809
La guerra del Francès, convulsiona la ciutat, la població pateix variacions enormes en tant sols pocs mesos, de 27.000 habitants el primer trimestre de 1809 es passa a uns 10.000 a causa d'una epidèmia que a part de la mortaldat foragita bona part dels habitants i refugiats a Tarragona. Per aquestes raons des d’aquell any i fins el 1815 no es celebra la processó, encara que si que hi tenen lloc rogatives Data del penó del gremi de marejants que correspon possiblement a l'any en el qual va ser restaurat La Congregació de la Sang obté el perdó per un reu que anava a ser ajusticiat i que va ser inscrit en el Llibre de la Congregació L'església de Natzaret és ocupada per "provisions de boca per lo Rey" segons Salvat i no s'hi pot celebrar missa.


1811
L'església de Natzaret pateix estralls considerables durant la guerra, però aquests comencen abans de l'entrada de les tropes franceses. A primers de 1811 l'església de Natzaret serveix d'allotjament a les "tropas francesas pasadas" que la nit del 19 al 20 de febrer roben l'església. Així Natzaret pateix primer el saqueig dels desertors francesos que acull «dejando la iglesia peor que un establo» i més tard els de les tropes en el seu assalt a la ciutat. Els primers actes violents suposen el robatori dels objectes de valor que hi ha a l'interior de  l'església, entre ells la Bandera negra de la Sang i els vestits de la Verge de la Soledat; davant d’aquest fet es busquen devots que s’ofereixin a fer donatius. I així és, Francisca Pallejà «doná una faldilla de mué» per la Verge; Josep Hernández, sastre de Barcelona i natural de Tarragona, el mantell; Raimunda Archer les puntes negres de cinc dits d’ample pel mantell; i Francisca Font, «tota la toca y le comprà tota la roba de dita toca». El 18 de febrer s’ordena una disposició per la qual es demana l'or i la plata de les esglésies amb la finalitat d'encunyar moneda i que possiblement afecten també els objectes litúrgics de les confraries tarragonines vinculades a la Setmana Santa. L’assalt i entrada a la ciutat per part de les tropes napoleòniques del 28 de juny suposa per al patrimoni de la Setmana Santa la desaparició del pas de la “Mare de Déu de la Soledat dels Militars i Cavallers” que era resguardada al quarter militar; “l’Oració a l’Hort” dels Mestres Teixidors; el “Porta Creu” que fins aleshores es trobaba custodiat al convent de Santa Clara, el de “Jesús despullat de les seves vestidures” també conegut com el dels Sastres i el pas del “Sant Enterrament” dels marejants. Sortosament la destrucció no afecta les esglésies de Natzaret i Sant Llorenç. La imatge de l’Ecce-homo que estava al Convent dels Descalços rep un tret o un cop de sabre que li mutila la testa i li roben els vestits. Després del terrible flagell que sotmet a Tarragona la invasió napoleònica amb el setge, assalt i ocupació, el 4 de juliol es restableix el culte a la Catedral, havent-se demanat el permís corresponent el dia anterior a les noves autoritats franceses. Un cop s’ha restablert l’ordre a la ciutat ocupada, part de les esglésies s’utilitzen com a magatzems i allotjament de l’exèrcit francès. Per aquest motiu, el 15 de setembre el Capítol de la Catedral encomana als canonges Llopis i Ribes anar a veure el General Francès per demanar que es pugui retirar dels temples que encara estiguin intactes, la plata, les imatges i material litúrgic per traslladar-ho a la Catedral. El General «accedió a su solicitud y para que fuesen creídos les dijo que pondria por escrito su beneplácito extendiendo elpermiso para recoger no sólo las aras, sí que tambien los confesionarios, imágenes de santos y demás adornos pertenecientes a las iglesias lo que se verifico en 16». I així és com els canonges el dia següent i amb l’ajuda de congregants i devots traslladen i salven les imatges i retaules. De Natzaret es trasllada el retaule de Bonifàs, el Sant Crist de la Sang i la Mare de Déu de la Soledat; i de Sant Llorenç el retaule de Santa Magdalena i els passos de la Pietat i Sant Sepulcre.


1812
El govern francès instal·lat a la ciutat exerceix un desmesurat grau de control amb les institucions eclesiàstiques. Les autoritats imposades volen tenir coneixement de totes les predicacions que es fan a Tarragona, per evitar "imprevistos".


1813
Les repercussions del setge i ocupació francès de la ciutat es fan patents quan el 1813 la Germandat de la Santa Creu acorda no admetre als afrancesats o "caragirats" ni a aquells que van estar al servei dels invasors. El colofó de la presència francesa a Tarragona és possiblement l'episodi més lamentable i de violència més injustificada que mai s'ha cernit sobre la ciutat. En retirar-se de la plaça es produeix a traïció la voladura de diversos edificis representatius de la ciutat, com ara el Palau de l'Arquebisbe, el castell del Patriarca, bona part del castell del Rei i altres fortificacions, que canvien per sempre la fesomia de la Ciutat. Sortosament però es salva la Catedral mercès a la intercessió del canonge Ignasi de Ribes que a risc de la seva vida n'evita la destrucció. La primera junta de la Sang després de la guerra del Francès se celebra el 26 de desembre de 1813, en ella es constata que l'església de Natzaret està "tota derrotada y robada". Havien estat robats els ornaments, els altars cremats excepte el major que junt amb les imatges de la Soledat i el Crist es salvaren perquè van ser duts a la Catedral, es perd però la relíquia de Santa Marina. Es salvà finalment la bandera de la confraria de la Sang que va ser robada i venuda posteriorment al capella de Vila-Seca. Entre els estralls consta també la pèrdua dels improperis i dels vestits dels armats. Pel que fa a la imatge de l’Ecce Homo que havia estat salvatgement mutilat, un artista suïs anònim el restaura i li fa una nova testa que, segons testimonis de l’època, artísticament no arriba a tenir cap semblança amb l’Ecce Homo que cisellà Salvador Gurri el 1804.


1814
Diverses esglésies han estat malmeses durant la guerra, la dels trinitaris ha de ser reconstruïda, la de Sant Llorenç la reedifica el General Comte d'Espagne, la capella dels Dolors ha de traslladar-se a la Rambla Vella per ser impracticable la de la Baixada de la Peixateria Els treballs de recuperació de la Setmana Santa tarragonina s'emprenen ràpidament doncs s’inicia la confecció dels vestits dels armats, que s'estrenen l'any següent i en quant als actes dels dies sants queden reduïts als actes més purament litúrgics com les funcions de quaresma que es tornen a fer a Natzaret amb molta concurrència. La Sang doncs, acorda no fer processó aquest any donada la circumstància d’haver perdut molts elements de què es disposava abans del saqueig i ocupació de l’exèrcit napoleònic. Es fa una recapta de diners per fer el trasllat a Natzaret del retaule major, el Sant Crist i la Soledat i es demana al Capítol de la Catedral permís per fer una Processó General del trasllat de les imatges amb l’assistència del clergat, comunitats religioses, ajuntament i poble. S’ordena que tots els congregants assisteixin amb vesta i atxa, i qui no tingui vesta que hi vagi amb casaca. El 3 de juliol es celebra la Processó General de trasllat a Natzaret de les imatges i el retaule major propietat de la Congregació de la Puríssima Sang.


1815
Torna a sortir la processó del Sant Enterrament, en ella els seminaristes es fan càrrec del pas de la Soledat. S'estrenen nous símbols dels improperis, ja que cada confraria -i fins i tot particulars- es comprometen a l'adquisició d'un improperi, per restablir el conjunt perdut durant la guerra. Hi figura per primer cop la imatge de Jesús Natzarè que substitueix l’antic pas destruït del Porta Creu. Aquesta és una antiga talla d’autor anònim que utilitzen els franciscans des de temps immemorials per celebrar els seus cultes i que, salvada de la destrucció francesa, es venerada al convent dels Franciscans. 


1817
S'acaba la reforma dels vestits dels armats, dels quals es substitueixen els mitjos cascs, cuirasses i altres complements que són cedits per l'artilleria de la plaça La confraria de Pescadors que s’ha quedat sense misteri, abandona l'església de Santa Anna dels Trinitaris i es trasllada al convent de Nostra Senyora de la Mercè fins a la seva desamortització el 1835 ● Es torna a oferir la imatge de la Soledat de la Sang als Cavallers, doncs ells han perdut la seva durant l’assalt del 1811. Els Cavallers contesten «que no volien anar jamay a la Profesó per ser pochs y que la Congregació fes anar qui volgués». Per tant, els seminaristes es tornen a fer càrrec de la Soledat 


1818
El general Comte Charles d'Espagne, governador militar i civil accepta ser majoral del pas de la Soledat i regala un penó per als congregants joves i un nou vestit i mantell per a la Verge confeccionat per la seva esposa Doña Dionisia Rossinyol de Defla i Comelles i per Doña Francisca de Cadenas y Bertramont, per aquest motiu hi ha una assistència notable a la processó Ja hi torna a haver un nombre considerable d'improperis: més de 130 Aquell desembre es proposa traslladar la processó del Dijous al Divendres, però això planteja molts problemes, doncs segons sembla molts congregants el Divendres van a la processó de Reus. Tot i així s’accepta que el proper any es celebri en Divendres.


1819
La ciutat de Tarragona te dificultats en celebrar la processó el Divendres Sant donat que manquen vestes que fins ara són deixades o llogades a Reus, on també es celebra la processó aquest dia Els fadrins menestrals duen la imatge de Jesús Natzarè a la processó A primers d'any s'aproven les instruccions per la "Germandat de Dones" de la Sang.


1820
Es desisteix en el propòsit iniciat l’any passat de celebrar la Processó en divendres per falta de vestes doncs abans eren llogades a Reus i Valls, i es torna a fer el Dijous Sant Les vestes de la Sang tenen a partir d'ara una cua de 10 pams El gremi de boters vol anar a la processó amb la imatge de l'Ecce-Homo dels Descalços i es comprometen a acompanyar-lo amb més de 100 atxes.


1821
El majoral del pas de Jesús Natzarè és Gabriel Nolla, segon alcalde o batlle constitucional. Segons mostra aquest fet, es considerat el pas del Natzarè el més important després de la Soledat.


1822
Els pagesos no tenen gremi segons la nova constitució i aquest fet l'al·leguen per tal de no anar a la processó, s'acorda però, que hi vagin els que puguin. Finalment però, no es celebra la processó a causa de la pluja En un ajusticiament, el Governador fa pagar totes les despeses a la Sang La Venerable Congregació de Maria Santíssima dels Dolors es trasllada a l'església de Sant Miquel del Pla.


1823
No es fa processó per: "averi est any molta misèria y lo estar la terra alvorotada de facciosos y traidors a la patria, y aixís se resolgué de no fer dita Processó" segons les actes de la Sang Donada la situació política el capítol catedralici acorda enviar el tresor de la Seu a Mallorca. 


1824
El mes d'abril es celebren rogatives de pluja en les quals es recorre a Santa Tecla. Tota la congregació de la Sang hi assisteix.


1826
No es pot celebrar la processó a causa de la pluja ● Es lliura el pas de la Soledat als comerciants que seran els qui a partir d’ara es faran càrrec de totes les despeses d’ornamentació, il·luminació i acompanyament de la imatge el Dijous Sant. Acorden amb la Sang celebrar funcions a Natzaret en honor a la Mare de Déu i s’organitzen creant una junta formada per “Mayoral de honor de la  Soledat, Mayoral efectivo, Limosnero, Tesorero, Contador y Administradoras o Sacristanas de la Soledat”. Aquestes últimes són les dones comerciants que s’encarregaran de vestir i desvestir la imatge Pius VI concedeix un indult a la confraria de la Sang amb indulgències plenàries que s'obtindran en qualsevol dels dies en que es trobi exposat el Santíssim a l'església de Natzaret.


1827
Torna a debatre’s la conveniéncia de traslladar la processó al divendres per ser el millor dia «por haber pasado ya la Muerte y Pasión de N.S.J.». La Sang demana i obté el permís de l’arquebisbe Antonio de Echanove per fer efectiu el canvi de dia. Finalment però, aquesta no es celebra per la pluja ● Els pagesos manifesten no poder anar a la processó amb els dos passos per trobar-se amb dificultats econòmiques, però el governador, marquès de Coupigni resol la situació Al voltant d'aquest any te lloc la construcció del nou pas del Sant Enterrament dels Pescadors per l’escultor tarragoní Vicent Roig “Vicentó”. Aquest pas està composat per cinc talles de vestir amb una disposició similar al  pas d’Isidre Espinalt de 1713 i que fou destruït durant l’assalt del 1811.


1828
Es suspèn la processó a causa de la pluja La Sang acorda fer "los murions dels armats nous", es substitueixen els cascs de cartró per altres de llautó. Els cascs de cartró s'havien fet malbé a causa de la pluja durant les dues darreres processons que es van fer en Divendres Sant El 14 de setembre cau a Tarragona una pedregada horrorosa. A les 8 del matí i durant 25 minuts, cauen pedres de la mida d'un cap humà i altres de 5 o 6 lliures de pes i trossos de gel irregulars de 4 o 6 onces, a Tarragona no queda ni un sol edifici amb teules ni vidres. L'església i casa de Natzaret resulten també afectades i per això pocs dies després la Sang demana un préstec a Vicent Hernàndez de 60 lliures per recompondre les teulades de l'edifici.


1829
Pocs dies abans de celebrar la processó del Divendres Sant es torna a debatre si es millor tornar a fer-la en dijous, ja que des del 1826 aquesta ha estat suspesa per la pluja. Finalment, s’obté el permís de l’arquebisbe i es torna a celebrar el Dijous Sant ● Des d’aquest any i fins el 1854 la processó no torna a passar per davant del palau arquebisbal per decisió del prelat.


1830
A principis d’any es ratifica en junta general de la Sang el canvi de dia de celebració de la processó passant del divendres al dijous tal com es va efectuar l'any anterior, de manera que en cas de pluja o impediment la processó es pugui traslladar al dia següent -Divendres Sant-, tal com havia succeït en alguns anys anteriors.


1831
S’obre una subscripció popular per fer un nou pal·li per la Mare de Déu de la Soledat. Malauradament els donatius no arriben a sufragar el cost del nou ornament i el majoral de la Soledat Sr. Joaquim Rius i altres persones devotes que pertanyen al comerç es comprometen a pagar la diferència existent ● La processó és poc concorreguda pel mal temps, ja que plou i s'escurça l'itinerari. 


1834
El mes d'agost una epidèmia de còlera afecta la ciutat i causa diversos morts. Els veïns del Cós del Bou es posen sota la protecció del Sant Ecce-Homo per tal d’evitar els estralls d’aquella passa. El prompte final de l’epidèmia i veient que aquesta ha passat de llarg entre els veïns d’aquest carrer propicia l'inici de la devoció d’aquests a l'Ecce-Homo, imatge que es venera al Convent dels Descalços.


1835
Aquest any s’implanta la desamortització de Mendizábal i s’exclaustren els convents. Les conseqüències de la desamortització a la Setmana Santa tarragonina es tradueix en trasllats dels bens immobles i de les imatges de les confraries establertes en les comunitats religioses de la ciutat en llocs segurs: la confraria dels Pescadors trasllada els seus mobles, objectes i el pas del Sant Enterrament des de l'església de la Mercè fins a Sant Joan; la de l'Ecce Homo que es troba al convent dels Carmelites Descalços es trasllada a la Catedral i la imatge del Natzarè de Sant Francesc, que arriba a estar fins i tot en poder dels milicians i a punt de ser destruïda, la salva la nena Tecla Ricomà –mare de Ramon Salas i Ricomà, fundador l’any 1903 de la Reial Germandat de Jesús Natzarè–  emportant-se-la a casa i lliurant-la poc després a la Catedral Com és lògic no es fa processó per motius polítics.


1836
Es condiciona fer la processó a que hi assisteixin pagesos i pescadors.


1837
La santa seu renova i aprova les indulgències concedides per Benedicte XIV sobre visitar la capella de l'hospital durant la Setmana Santa.


1838
Primera representació coneguda al Teatre Principal de la Passió, per la qual la Sang cedeix els vestits dels armats Es suspèn la processó a causa de la guerra Carlina ● El 10 de juny s’informa d’un intent de robatori de la corona de plata de la Verge de la Soledat «que es de les Mayorals del comerç» i que en no poder-la prendre li arrenquen deu estrelles de la mateixa. El sagristà ho comunica a les Majorals de la Soledat i elles reclamen que sigui la Confraria de la Sang qui s’encarregui de reparar la corona de la Verge. 


1839
La Sang acorda augmentar el nombre d'improperis i rebaixar a 10 rals el seu lloguer, el lloguer de les vestes es rebaixa deixant-se en 6 rals velló les grans i 4 rals velló les petites ● Les comerciants Majorals de la Soledat es neguen a donar els vestits de la Soledat fins que la Sang no arregli la corona malmesa l’estiu anterior. Finalment, accedeixen a donar la roba per vestir la imatge però no volen fer-se càrrec de l’acompanyament. Arran d’aquest fet, la Congregació de la Sang afirma que «el Comercio abdicó el Paso de la Soledad» i nomena Majoral de la imatge al comandant de la Milícia Nacional Sr. Joaquim Cortadellas, el qual a la vegada convida el Sr. Comandant General, a l’alcalde de la ciutat i a tots els membres del consistori per tal que acompanyin a la Mare de Déu de la Soledat a la processó del Dijous Sant. 


1840
La Junta del Comerç es torna a negar a acompanyar a la Soledat La processó queda deslluïda per la pluja i aquesta s’ha de suspendre a mig camí.


1842
La Junta del Comerç segueix negant-se a les invitacions que els fa arribar la Sang per acompanyar la Mare de Déu de la Soledat. La Sang decideix fer gestions amb les màximes autoritats de la ciutat per fer canviar d’actitud els responsables del comerç, i finalment aquests prometen assistir-hi «por orden del citado Jefe».


1844
Gregori XVI agrega la congregació de la Sang a l'Arxiconfraria fundada a l'església de Sant Nicolau in carcere de Roma segons un breu pontifici. 


1846
El 25 d’octubre els comerciants fan la renúncia definitiva a seguir acompanyant la Soledat. La Sang decideix que a partir d’ara les senyores congregants de la Sang es faran càrrec de la seva conservació i ornamentació i serà la Junta de la Sang qui s’encarregarà de treure i acompanyar la imatge amb els congregants més antics. A més, s’encarregaran d’oferir la bandera principal que, a partir d'aquest any, seran duts pels governadors civil i militar i alcalde alternant-se com abanderats i cordonistes, seguint-se un protocol específic. 


1847
Aquest any apareix per primer cop un petit grup de senyores congregants de la Sang, amb el rostre tapat per un vel que desfilen a la processó darrere de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat.


1848
S'introdueix el costum d'arrossegar cadenes pesades com a improperi de la processó. 


1851
Nova bandera de la Sang confeccionada per Josep Bargalló ● A Barcelona es fan nous vestits per als Armats i els vells es venen a Vila-Seca.


1855
D'ençà aquest any i en tornar a passar per davant del palau arquebisbal sorgeixen les primeres protestes de les confraries pels problemes que tenen en passar alguns dels passos per l'Arc d'en Salvi, entre el carrer Escrivanies Velles i Nostra Senyora del Claustre. Aquests Misteris s'han de desmuntar per travessar-lo amb la conseqüent aturada i desordre que aquest fet implica. 


1857
Aquest any es vol suprimir la multitudinària assistència de penitents arrastrant cadenes pel terra. Finalment, aquestes són portades al coll La d'aquest any va ser una processó multitudinària ja que 700 atxes van anar a la processó Els excessos en la tradició dels fasos a la Catedral causen el trencament d'una mà i un braç d'una estàtua del panteó de Jaume I A primers d'any s'inicia l'enderroc de la coca de la Rambla Vella i la nova urbanització de la mateixa que fins ara ha estat impedint el pas de la processó pel mig. 


1858
Es restaura i es reforma totalment el pas del Sant Enterrament de Vicens Roig “Vicentó” realitzat l’any 1827 degut al seu mal estat de conservació, doncs una forta remullada produïda pocs anys després d’estrenar-lo malmeté els vestits i les imatges i s’hagué de fer una primera intervenció. La actual reforma consisteix en renovar els vestits a les cinc talles que formen el pas, es cisellen dues noves imatges passant a ser-ne 7 i, amb una nova peanya es distribueixen de forma totalment diferent passant totes les imatges a una posició frontal, tal com el coneixem avui dia. Aquesta nova disposició de les imatges és molt discutida doncs agrada més com Vicens Roig el va concebre originalment. Aquesta ampliació i reforma del pas del  Sant Enterrament complica encara més el seu pas per la “Volta de Salvi” ● El 16 de novembre l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs aprova els nous estatuts de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. 


1859
L’arquebisbe proclama uns estatuts o disposicions sobre les celebracions litúrgiques de Setmana Santa i Quaresma. Aquestes disposicions que constitueixen un punt d’inflexió o de gran canvi que ha sofert mai la Setmana Santa en la seva història s’apliquen de forma immediata, de manera que a partir d’aquest any es prohibeixen els personatges bíblics, els “granaderos imperiales” del Sant Sepulcre, les pesades cadenes que arrosseguen els penitents, els “records” o pregoners que anuncien els passos i indulgències associades a cada un d’ells, les creus pesades i, la disposició més discutida i agreujant és la prohibició a les dones i els menors de 7 anys a participar a la processó, doncs “lo primero daba margen al escándalo y lo segundo entorpecía la marcha de la procesión”. Tot i això, es permet a les dones participar tapades portant improperis com a penitents Els excessos dels fasos es fan notar de manera que l'alcalde José Rossell fa un ban prohibint que els infants i nois facin soroll i donin cops amb objectes contundents durant els dies de Dimecres, Dijous i Divendres Sant, sota multa de 80 rals Una nova limitació d'aquest any és no permetre als armats que visitin els Sagraris en grup tal com es costum, per “la impropiedad del traje” ● El Dimarts Sant la imatge del Sant Ecce-Homo es portada des de la Catedral fins a una casa del barri del Cos del Bou amb acompanyament d’una música i gran nombre d’atxes. La translació crida l’atenció dels ciutadans pel fet d’haver fet baixar el pas de l’Ecce-Homo fins a la Rambla (actualment Vella) en una hora en que aquest passeig està molt concorregut de tarragonins que efectuen la típica visita als diferents Sagraris dels temples de la ciutat. El pas queda dipositat en una casa del Cos del Bou fins Dijous Sant, dia en que els armats passen a recollir-lo per dur-lo a la Plaça del Rei. Un cop acabada la processó, el pas del Sant Ecce-Homo ja no torna a la Catedral, sinó que, en obrir-se novament al culte l’església de Sant Francesc, es trasllada al seu interior quedant-hi custodiat a la capella del Santíssim Sagrament ● S’incrementen les queixes per la famosa “Volta de Salvi” que impedeix el normal desenvolupament del pas de la processó al tenir que baixar i desmuntar alguns dels passos, destacant-se el pas dels Marejants que, amb la recent ampliació del misteri presenta moltes dificultats el desmuntar totes les figures ● A la processó acompanyen al pas de l’Ecce-Homo 210 ciris; al pas de Jesús Natzarè 150; al pas de La Pietat 108 pagesos joves i al Sant Sepulcre 64 ancians; al pas del Sant Enterrament 214 agremiats i a la Mare de Deu de la Soledat 94 congregants. 


1860
S'aprova definitivament l'enderroc de la volta de Salvi al carrer Escrivanies Velles a la casa propietat de Tomàs M. Fàbregas, que tant dificulta el pas de la processó del Sant Enterrament, però no es fins a finals d’any que es procedeix a enderrocar-lo. 


1861
L’arquebisbe Costa i Borràs estableix per primera vegada la “Procesión de la Buena Muerte” o “de Ceniza” que organitzarà la Congregació de la Puríssima Sang. Aquesta processó que sorgeix per contrarestar la tradició tarragonina d'anar a “enterrar la sardina”, que és una sortida campestre i festiva, surt per primer cop el Dimecres de Cendra 13 de febrer i assisteixen tots els congregants de la Sang sense ciri i amb el Sant Crist portat pels Majorals ● S’organitza i es crea interinament dins la Congregació de la Puríssima Sang una primera junta de Senyores Congregants de la Soledat. Aquestes senyores paguen la confecció d’un nou mantell per a la Verge i encarreguen a l’escultor Bernat Verderol l’acabament de la imatge afegint-hi uns peus que fins ara mai ha tingut ● Sorgeixen problemes interns entre la Cohort Romana “Armats”, doncs tres membres es disputen el càrrec de Capità Manaies i es vol crear una unitat de romans a cavall. Aquest membres no es posen d’acord i es dissol momentàniament el cos d’armats de la Sang ● Quinze dies abans de la celebració de la Processó del Dijous Sant l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs ordena el trasllat de la mateixa al Divendres Sant. El prelat ordena el canvi argumentant que el Dijous Sant no és el dia apropiat per celebrar la processó i, a més, es vol atendre el desig de les famílies que volen visitar els Sagraris o Monuments durant aquella nit. La Congregació de la Puríssima Sang en un intent de fer canviar d’opinió al prelat envia una comissió a Palau per demanar que no es faci efectiu aquest canvi de dia, però finalment l’arquebisbe convenç als membres de la Congregació i es proposen que aquesta processó de Divendres Sant sigui tan lluïda com les anteriors. La premura d’aquest trasllat causa una sèrie de problemes a les congregacions i gremis alhora de contractar als portants que en la gran majoria eren portuaris. El Gremi de Marejants i els encarregats de portar el pas del Natzarè avisen de la dificultat d’assistir el Divendres Sant amb els passos, doncs al migdia s’han de reincorporar a la seva feina ● El 20 de març algunes imatges del pas del Sant Enterrament es traslladen a l’església castrense de Sant Agustí per celebrar la funció a la Verge dels Dolors ● Després d’uns dies d’incertesa per saber si finalment es celebrarà la Processó, aquesta te lloc finalment el Divendres Sant 29 d’abril trobant-se a faltar els dos passos anteriorment al·ludits: el del Sant Enterrament i el de Jesús Natzarè. També hi participa finalment el nou escamot d’armats superats totalment els problemes inicials. Hi assisteixen cinc-centes atxes menys que l’any anterior i per primer cop, durant la processó ja no s’ha de desmuntar cap pas pel tomb del carrer del Claustre amb Escrivanies Velles, doncs ja no existeix la “Volta de Salvi”  ● El 22 d’abril Bonaventura Hernàndez i Sanahuja acaba i publica el manuscrit ―amb cal·ligrafia de Joan Bautista Aulestiá i Viñas— Historia del origen, época y vicisitudes de la Cofradía y congregación de la Purísima Sangre de N.S. Jesucristo de Tarragona” que és la primera història escrita sobre la Setmana Santa i la Congregació de la Sang ● El dimecres 17 de juliol la Sang assisteix tal com manen els seus estatuts a una execució d’un reu i posterior trasllat funerari al cementiri. Els congregants hi assisteixen amb vesta duent una verga i tapats amb la cucurulla


1862
A causa de la dissolució de la confraria de Preveres de la Seu, l'església de Sant Miquel del Pla passa a mans de l'arquebisbat qui l'anirà cedint a diverses congregacions com la Confraria dels Dolors i les Filles de Maria, més tard les "Tresines" del beat Enric D'Ossó. 


1863
Trobem documentat per primera vegada la participació d’una secció de cinc membres de la Guardia Civil muntats a cavall que obren la processó davant dels armats. Tornen a reaparèixer els personatges bíblics, doncs davant del pas de l’Ecce-Homo que obre la desfilada dels passos hi van dotze apòstols amb llurs palmes; darrera de Jesús Natzarè hi apareixen també quatre personatges de la Passió: Anàs, Caifàs, Abderon i Benjamí; i acompanyant el Sant Crist de la Sang hi van Josep d’Arimatea i Nicodem ● A la premsa local, la processó la titulen com “Solemne procesión que todos los años en tal dia la Iltre. Congregación de la Sangre de N.S.J. dedica á la Santíssima virgen en su Soledad”, títol que indica que el pas de la Mare de Déu de la Soledat é el més important de la desfilada, fet corroborat a més per la Bandera principal i els estaments oficials que la duen situats amb la mare de Déu i que a aquests se’ls anomenava Majorals de la Soledat ● A finals d’any, la imatge de Jesús Natzarè que des del 1835 es custodiava a la Catedral, es trasllada fins a l’església de Sant Francesc i queda instal·lada a la capella del Santíssim Sagrament al costat de la imatge de l’Ecce-Homo. 


1864
El Diumenge de Rams a les 17.30h. es celebra per primera vegada la “Procesión del Via-crucis” que recorre tota la Rambla de San Carlos fent les estacions “delante la imágen del Santo Nazareno —és a dir, la imatge de Jesús Natzarè― que serà llevado en andas...”. No s’ha trobat documentació que ens certifiqui qui la organitza però sabem que el Rector de l’església demana obligatòriament que els assistents vagin amb vesta i verga ● Des d'aquest any i fins el 1866 assisteix a la processó un misteri de "Jesús en el huerto de las Olivas", acompanyat per alumnes del col·legi de Mn. Jeroni Rivera ● També des d’aquest any al Sant Crist de la Sang l’acompanya una comissió de la junta directiva ● El recorregut de la processó ha estat variat per la greu malaltia que sofreix l’arquebisbe i no es passa per davant de Palau. Dinou dies desprès el prelat mor ● El 19 de juny s’organitza una processó de rogatives per la pluja amb l’assistència del Sant Crist de la Sang


1865
Diumenge de Rams a la tarda es torna a celebrar la “Procesion del Via-crucis” amb el pas de Jesús Natzarè per la Rambla Vella. Aquest any el Rector de Sant Francesc convida a participar en aquest Viacrucis a les dones sense vesta Reapareix el grup de la Flagel·lació patrocinat per una família tarragonina. Aquest nou pas és realitzat i muntat a expenses de Josep Arandes ● Es posen guàrdies sentinelles a la porta de l’església de Natzaret per impedir l’entrada a les persones que no han de sortir a la processó ● La pluja impedeix que comenci la Processó tot i estar tots els passos situats a la Plaça del Rei. El pas del Sant Enterrament aconsegueix amb moltes dificultats resguardar-se a l’interior de Natzaret, la Pietat i el Sant Sepulcre retornen a Sant Llorenç i l’Ecce-Homo i Jesús Natzarè fan el mateix cap a Sant Francesc sota la pluja, doncs no passen per la portalada del temple de Natzaret que es de dimensions reduïdes ● S’intenta recuperar definitivament els personatges bíblics, ja que darrera del Sant Sepulcre hi estava previst anar personatges disfressats de: Pilat, el centurió i un soldat romà. 


1866
Es reformen els improperis que daten del 1815 Un escamot d’armats custodien el Sant Sepulcre ● Després d’alguns problemes sorgits que fan perillar l’acompanyament i participació de la imatge de l'Ecce-Homo, aquesta surt acompanyada pel gremi d'artesans El misteri de la Flagel·lació no surt a la processó ja que els menestrals acompanyen aquest any el Jesús Natzarè ● La Mare de Déu de la Soledat estrena un nou vestit de seda negra regalada per una senyora congregant ● Apareix una carta remesa al Diari de Tarragona en que es demana que la Congregació de la Sang ampliï la portalada principal de l’església de Natzaret, doncs en cas de pluja com l’any anterior, existeixen moltes dificultats per refugiar els passos que no són de la Sang i, fins hi tot, el pal·li de la Soledat surt amb molts problemes ● A l’agost l’escultor Bernat Verderol entrega a la Congregació de la Sang una bella talla d’un Crist crucificat que ha de convertir-se en el nou Sant Crist de la Sang, doncs la antiga imatge de Benet Baró està en molt mal estat. El treball d’encarnació de la talla ha estat realitzada per Francesc Boix. Segons la premsa, es tracta d’un crucificat d’una bellesa excepcional i que artísticament és superior a la vella imatge del 1617. A l’octubre la Sang celebra una assemblea en la que aprova no restaurar el Sant Crist de la Sang i substituir-lo definitivament per la nova talla de Bernat Verderol. 


1867
La substitució del vell Sant Crist de la Sang de Benet Baró per la nova talla de Bernat Verderol no s’acaba de concretar. Al mes de febrer la Sang confirma que si bé la majoria de Congregants aprovaren la substitució de la malmesa talla i que a més, la nova imatge es artísticament superior, també hi ha molts congregants que prefereixen la antiga ja que te molta i arrelada devoció. Finalment, la Sang decideix no substituir-la i restaurar-la de cara al proper any El Sant Crist de la Sang estrena un sudari de glacé blanc amb serrells d’or realitzat pel passamaner de la ciutat Josep Maria Hernández i regalada a la Congregació per una senyora congregant Es confirma la recuperació dels personatges bíblics doncs a la processó hi trobem immediatament després dels armats un grup de vint persones que representen el poble de Jerusalem amb branques d'olivera seguits de tretze membres que representen a Jesucrist i els dotze apòstols; amb el pas de l’Oració a l’Hort hi assisteixen un grup de nens que representen l’escena de la traïció de Jesús a l’hort; darrera de l’Ecce-Homo hi van quatre nois que representen a Anàs, Caifàs, Abdaron i Benjamí; acompanyen al Sant Crist de la Sang els personatges de l’apòstol Joan, Josep d’Arimatea i Nicodem i darrera del  Sant Sepulcre desfilen Pilats i el Centurió amb un soldat romà. Amb el pas de Jesús Natzarè hi havia d’anar un grup de joves que representessin el Sanedrí, però malauradament aquest pas no surt a la processó. Les desavinences a l’hora d’anar a recollir el Natzarè, entre els que l’han d’acompanyar, i la negativa del rector de l’Església de Sant Francesc a deixar la imatge en aquestes circumstàncies provoquen que aquesta finalment no participi a la desfilada processional ● La pluja fa acte de presència al final del recorregut de la processó mullant participants i alguns passos, però no és prou intensa per haver de suspendre la desfilada ● La premsa elogia les novetats que suposen el nous personatges bíblics, l’acompanyament dels passos i «algunos su respectiva música, aunque bastante discorde una de ellas» ● A principis de maig la Congregació de la Sang demana a l’arquebisbe Fleix i Solans la cessió de les imatges de Jesús Natzarè i Ecce-Homo que es veneren a l’església de Sant Francesc i sol·liciten el seu trasllat permanent a l’església de Natzaret. L’arquebisbe accedeix a la petició de trasllat però només, de la imatge de Jesús Natzarè. 


1868
El 29 de febrer l'arquebisbe Fleix i Solans disposa a petició dels veïns del Cos del Bou, que es traslladi la imatge de l'Ecce-Homo de Sant Francesc a l'església de Natzaret Aquest any ja no es celebra la “Procesion del Via-crucis” del Diumenge de Rams amb el pas de Jesús Natzarè per la Rambla Vella, segurament pel motiu d’estar la imatge custodiada a Natzaret i per unes rogatives de pluja celebrades aquell mateix dia en que els congregants de la Sang hi van però porten "vergas" o bastons en lloc d'atxes, costum que és el darrer cop que es documenta El pintor francès Mr. Jalabert fa gratuïtament l'improperi de la "Santa Faç" Es segueixen fent els "fasos" a la Catedral provocant desperfectes en retaules com el de Sant Oleguer, la premsa ho relata com un escàndol a la Seu que feia temps no es veia res de semblant Surt a la processó un pas nou de l'assotament de Nostre Senyor o Flagel·lació, però amb figures petites segons els cronistes d'època i també un nou pas de l’Oració a l’Hort ● El pas de la Mare de Déu de la Soledat estrena una nova peanya amb adornaments d’or i velluts de seda negra ● Es suprimeix la vintena de persones que representaven amb palmes el poble de Jerusalem però s’incrementa amb nous grups. Respecte a l’últim any s’afegeix un grup de nens darrera del nou pas de l’Oració a l’Hort i dels que representen la traïció de Judes. Aquests representen «dos cohortes de soldados romanos llevando a Jesús atado» i, entremig de la desfilada també hi figuren «las Marías» ● Acompanyen a la secció de la Guardia Civil muntada cavall ―que encapçala la comitiva— per primera i única vegada una «compañia de guardias rurales con sus nuevos uniformes, llevando las armas a la funerala, formados á cuatro de fondo y mandados por sus gefes»El 28 de juny es funda la Pia Germandat de l'Ecce Homo, encara que no surt oficialment fins el 1870 ● A finals d’any es realitzen tres nous retaules a l’església de Natzaret. Aquests tres retaules ubicats en tres capelles hi allotgen a partir d’aquest any els passos dels Assots, Jesús Natzarè i l’Ecce-Homo. Per disposar fons per aquestes obres es realitzen diverses rifes.


1869
No es celebra la processó de Setmana Santa degut al clima polític que es viu a  l’estat. El passat mes de setembre va produir-se a l’Estat espanyol la denominada Revolució de Setembre o “Gloriosa”, que representarà el destronament i exili posterior de la reina Isabel II. Al mateix temps, tindrà lloc a Cuba –colònia espanyola- una revolta armada. Per tant, aquest temps enrarit fa suspendre aquest any la Processó del Divendres Sant. En canvi es fa una altra representació de la passió al Teatre Principal ● La Sang restaura l’altar dedicat a Jesús Natzarè dins la capella de l’església de Natzaret


1870
Durant el dia de reis la Congregació de la Sang celebra el sorteig d’un quadre amb la finalitat d’obtenir diners per afrontar la deficitària despesa que ha suposat la restauració de l’altar dedicat a Jesús Natzarè. Al no cobrir amb el sorteig el dèficit que aquesta restauració ha ocasionat, es proposa fer-ne properament un altre ● La Sang restaura finalment -tal com va aprovar fa tres anys- el Sant Crist de la Sang. S’encarrega de l’obra l’artista Francesc Boixó i es realitza una nova creu feta pel Sr. Antoni Miró ● A la processó hi van 14 armats: un capità, un trompeter i 12 soldats ● El pas de l’Oració a l’Hort estrenat el 1868 no assisteix ● El Misteri dels Assots o Flagel·lació es acompanyat per nens del Col·legi d'Antoni Ramos d’entre els quals destaquen un grup que representen la traïció de Judes. Seguidament, un altre grup de joves artesans formen una comparsa de quatre saions i els personatges d’Herodes, Pilats i un soldat romà La Pia Germandat de l'Ecce-Homo participa per primer cop a la processó amb la santa imatge de l’Ecce-Homo. Darrera del pas i música «marcharán los personajes Anás, Caifás, Abadarón y Benjamin» Els joves del gremi de boters porten la imatge del Natzarè, i els segueixen un grup de joves que representen l’escena viscuda al carrer de l’Amargura Aquests anys també es fa per Setmana Santa una processó a l'interior de la Catedral, que surt per donar la volta al temple però no te res a veure amb la que organitza la Sang. 


1871
Una important corrent anticlerical fa perillar els actes de Setmana Santa La processó pateix alguns incidents, les autoritats no hi assisteixen, es fa funció al teatre els Dijous i Divendres Sant, i es fa mofa el dia de Diumenge de Rams. El preludi havia estat el carnestoltes quan durant l'enterrament de la Sardina hi va haver disturbis anticlericals El 18 de juny, Corpus, era la primera ocasió en la qual una processó general havia de d'arribar fins a la part baixa de la ciutat, però finalment no es celebra per "miracle" del Sant Crist de la Sang, segons els testimonis, doncs estaven previstos enfrontaments de caire polític. 


1872
A partir d’aquest any es deixa de celebrar la processó de la Bona Mort o de Cendra ● La  Congregació de la Sang augmenta la quota de congregant establerta en 10 rals fet que provoca la baixa d’alguns dels seus membres ● L’arquebisbe prohibeix portar sota Pal·li el pas de la Mare de Déu de la Soledat, doncs aquest pal·li només es pot utilitzar per al Santíssim Sagrament ● S’intenta infructuosament fer un escamot d’armats a cavall ● Torna a desfilar el pas de l’Oració a l’Hort tot i que ja no ho tornarà a fer fins al segle XX ● El pas de la Flagel·lació surt de l'església de Sant Francesc i l'acompanya la congregació "La Adolescencia" ● Aquest es el darrer any en el qual es fan representacions de personatges i escenes bíbliques a la processó, per haver sortit efecte la prohibició de 1858 ● Durant la processó es tiren pedres a alguns dels passos cosa que provoca importants incidents i ferits a la processó. Fins i tot sembla ser que s’estripa un penó ● El diumenge 21 te lloc a Natzarè un petit incendi al cambril de la Mare de Déu de la Soledat, que de ben poc no passa a ser una gran desgràcia. Sortosament no queda afectada cap imatge i només es crema el cortinatge de dit cambril ● Possiblement a finals d’any es funda la “Cofradía de Jesús Nazareno”. Aquesta confraria celebrarà a partir d’ara les seves funcions a Natzaret i s’encarregarà de cuidar, ornamentar l’altar i la imatge de Jesús Natzarè propietat de la Congregació de la Sang i acompanyar-la a la processó del Divendres Sant. 


1873
El context polític torna a no ser favorable pel desenvolupament de processons, la guerra carlina, diverses vagues i la proclamació de la república, són les causants. 


1874
Tampoc es fa la processó per motius polítics.


1875
No assisteixen a la processó les confraries de l'Ecce Homo i la de Jesús Natzarè. La premsa local edita una nota en que diu: "por disolución de las Cofradías del Ecce-Homo i Nazareno, es posible no asistan este año a la procesión". Malgrat això la processó es celebra encara que amb menys concurrència i no passa per davant Palau per ser seu vacant ● Pocs dies més tard una nota apareix a la premsa local indicant que les confraries de l’Ecce-Homo i natzarens no han estat dissoltes, i que si no han participat a la processó ha estat per motius econòmics doncs durant els darrers tres anys els associats no han pagat les quotes degut a la corrent anticlerical que existeix ● Es reforma la Germandat del Sant Ecce-Homo produint-se la reconstitució segons els seus nous estatuts ● A la processó ja no apareix cap personatge bíblic. Només resten com a tal, la Cohort Romana ‘armats’ que obren com és costum la desfilada processional darrere del piquet de la Guardia Civil muntada a cavall ● Des d’aquest any la processó no passa per Palau fins el 1883


1876
Els actes de Setmana Santa es van redreçant. La processó com a màxim exponent presenta els misteris amb un acompanyament nombrós La germandat del Sant Ecce Homo assisteix novament a la processó, de la mateixa manera que també ho fa la Confraria de Jesús Natzarè ● El pas de la Flagel·lació es acompanyat pel “Colegio de Tarragona” No hi assisteix el pas de l’Oració a l’Hort ● El 22 de juny l’arquebisbe Constantí Bonet i Zanui erigeix canònicament la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat. També son aprovats els estatuts que han de regir la nova Congregació, presentats el 27 d’abril i signats per la Priora de la Congregació Sra. Bàrbara de Otto Balcells. 


1877
El dia 11 de febrer la Congregació de la Sang celebra una Junta General en la que s’acorda prohibir als seus membres la utilització de vestes de vellut per assistir a la processó El pas de Jesús Natzarè surt a la processó acompanyat per la Confraria de Jesús Natzarè i pels alumnes del Col·legi de Tarragona El misteri dels assots l'acompanyen els alumnes de Josep Ignasi Gual El Divendres Sant, el Sant Sepulcre és acompanyat per gastadors d'infanteria per primer cop, reemplaçant la guàrdia romana. 


1878
Amb la construcció de l'església del Serrallo comença a ser possible organitzar l'estructura eclesiàstica al barri dels pescadors, cosa que repercutirà amb la Setmana Santa Aquest any no surt el pas de la Flagel·lació. 


1879
La congregació de la Sang amplia a 20 el nombre d’armats i renova completament la vestimenta dels armats sota la direcció del Sr. Francesc Albiñana. Es substitueix el Capità Manaia per un Centurió que encapçala la nova Cohort ● Durant la Processó sorgeixen diversos aldarulls que provoquen cert desconcert. 


1880
La confraria dels Pescadors trasllada a l'església del Serrallo la seva seu El 20 de febrer l'Arquebisbe Vilamitjana signa una pastoral prohibint la representació de drames sacres com les passions a Teatres, amb la voluntat d'evitar els excessos que s'han produït. 


1881
Al gener la junta del Sant Ecce Homo acorda mantenir el Monte-Pio i deslliurar-se del compromís de la santa imatge. És el moment de la separació en dues escissions: "Monte-Pío" i "Administració del Sant Ecce Homo". El 19 de novembre l’Administració d'aquesta antiga confraria demana la custòdia de la imatge al prelat. 


1882
L'arquebisbe Vilamitjana aprova la constitució de la nova confraria del Sant Ecce-Homo, amb la condició de que es mantingui l'acord amb la Sang i els cedeix la imatge de l’Ecce-Homo tal i com li han demanat. El mateix dia s'hi inscriuen 53 socis ● La Congregació de joves de Sant Lluís Gonzaga es farà càrrec a partir d’ara del pas de la Flagel·lació i trasllada el pas des de la seva església, Sant Miquel del Pla, fins a la Plaça del rei, tot i que finalment la processó del Divendres Sant no es pot fer a causa de la pluja ● El 23 d’abril La Confraria de Jesús Natzarè i el Col·legi Tarragona organitzen a l’església de Natzaret un ofici cantat en honor a la imatge que acompanyen a la processó de Divendres Sant, Jesús Natzarè. 


1883
Per primera vegada a la Processó, la Congregació de joves de Sant Lluís Gonzaga assisteix acompanyant el pas de la Flagel·lació. Els seus membres desfilen amb vesta i medalla del Sant ● La Confraria de Jesús Natzarè amb unió amb el Col·legi Tarragona acompanyen amb molta assistència i solemnitat el pas de Jesús Natzarè ● Després de vuit anys la processó torna a passar pel Palau Arquebisbal  La Confraria de Jesús Natzarè celebra el 20 de maig una junta general en que renoven els càrrecs de govern. 


1884
Un congregant de la Puríssima Sang regala una nova corona d’espines de plata treballada pel Sant Crist de la Sang ● Apareixen alguns aldarulls durant la processó doncs un gos es cola a sota del misteri del Sant Enterrament a l’alçada del Teatre Principal i comença a bordar sortint espantats tots els portants. Part del públic s’esparvera i algunes dones i nens van pel terra. Finalment es tranquil·litza tot i es continua la desfilada ● A la processó participen 800 confrares amb ciri ● En Ramon Salas intenta que els alumnes del Col·legi de Tarragona assisteixin a la processó acompanyant a Jesús Natzarè, però degut als escàndols ocorreguts últimament durant aquest acte fa que els pares dels alumnes evitin d'anar-hi. Finalment el pas de Jesús Natzarè el porten industrials i artesans. 


1886
Per primer cop la processó amplia el seu itinerari amb la incorporació de la Rambla Nova. Aquesta gran ampliació del recorregut es veu també afavorida per la gran participació. Segons les cròniques hi participen 600 llums, entre ciris atxes i blandons. La variació de l'itinerari de la processó suposa no passar pel carrer de Cavallers, per dirigir-se a la Baixada de Misericòrdia ● La processó torna a patir incidents doncs la processó queda tallada al carrer Hospital. Els passos queden parats a la baixada de misericòrdia segons sembla, per culpa d’un gos que creua i altera la desfilada creant un gran ensurt en aquell punt. 


1887
L’any passat la processó arribà fins a la Rambla Nova. De tornada, i en arribar a Sant Agustí passava per la vorera de la dreta de la Rambla Vella fins al Govern Militar per girar i continuar per la banda esquerra fins al carrer portalet. Aquest any aquest tram es modifica i es creua directament des del carrer de Sant Agustí fins a Portalet sense vorejar la Rambla Vella. 


1888
El canvi d'itinerari de l'any 1887 va motivar que els veïns de la Rambla Vella demanin que la processó torni a passar per les dues voreres doncs només es creua de la “Bocacalle” al carrer Hospital i de St. Agustí a Portalet. En l'argumentació d'aquests veïns es fa notar que en l'esmentada Rambla hi ha fondes en les quals s'allotjen persones que venen gaudint del privilegi de contemplar-hi des de les seves cambres la comitiva processional. 


1889
Es refunda un altre cop la Congregació de Maria Inmaculada i Sant Lluís de Gonzaga instal·lada a l’església de Sant Miquel del Pla i la Congregació de la Sang fa gestions per tal que tornin a desfilar a la processó del Sant Enterrament amb el pas de la Flagel·lació, misteri que fa dos anys que no hi desfila. Finalment, la premura i falta de recursos de la renovada congregació impedeixen la seva participació ● El Gremi de Marejants renova tots els vestits del pas del Sant Enterrament ● Es fan gestions infructuoses per tal de que torni a desfilar el pas de l’Oració a l’Hort ● La processó no passa per davant palau per ser "seu vacant" ● Desavinences produïdes entre els portants del pas del Sant Enterrament amb diferents agremiats i Junta Directiva del Gremi provoquen que al acabar la Processó del Divendres Sant el pas s'hagi de quedar dins del temple de Natzaret. El dia següent, Dissabte Sant, el misteri torna a l’església de Sant Pere del Barri mariner del Serrallo. 


1890
Finalment i desprès de quatre anys el pas de la Flagel·lació assisteix a la processó acompanyat pels membres de la Congregació de Sant Lluis Gonzaga. El Crist d’aquest pas estrena nova cabellera natural i sudari de ras blanc donació d’una persona devota de la Santa imatge que es venera en una altar de l’església de Nazaret ● Problemes amb el Gremi de Marejants provoquen que no assisteixi a la Processó el pas del Sant Enterrament ● El consistori municipal en corporació visita els sagraris a partir d'aquest any ● La processó surt però la pluja obliga a retallar el recorregut i s'acaba suspenent. Els passos de la Pietat, Sant Sepulcre i la Verge de la Soledat no han pogut començar la seva desfilada. 


1891
Tornen a deixar de participar a la processó els passos de la Flagel·lació i el del Sant Enterrament dels pescadors, ja que les entitats que els acompanyen estan en crisi. 


1892
Trobem documentat per última vegada la Confraria de Jesús Natzarè en una nota en que la Junta General decideix seguir la costum d’acompanyar la imatge ● La Congregació de Senyores de la Soledat encarrega la confecció d’uns nous velluts negres amb escuts brodats en or per la peanya del pas de la Mare de Déu ● Torna a sortir a la processó el pas de la Flagel·lació. 


1893
La Sang prohibeix taxativament l’assistència a la processó de senyores amb la vesta de congregant tal i com s’ha detectat en les desfilades dels últims anys ● El pas de Jesús Natzarè és acompanyat pels artesans. 


1894
El pas de Jesús Natzarè desfila entre congregants i penitents de la Congregació de la Puríssima Sang.


1895
La Congregació de la Sang decideix en assemblea fer una nova túnica per a la imatge de Jesús Natzarè ● Reapareix a la processó el pas del Sant Enterrament dels Pescadors.


1898
El prefecte de la Congregació de la Sang i president de la Congregació de Senyores de la Soledat Pau Ayala aprova per aquestes últimes un distintiu-medalla pròpia «así como este es el escudo de las cinco llagas, el de aquellas será un corazón traspasado con una espada en el que se destacaran también las cinco llagas». Les Congregants de la Soledat estrenen la medalla en la funció que te lloc el Dilluns Sant a Natzaret en honor a la Mare de Déu ● També per iniciativa del prefecte es confeccionen noves les dues banderes principals de la processó per estar les antigues molt velles ● Per primer cop es documenta que el nombre d’associades a la Congregació de Senyores de la Soledat puja a 109 congregants ● El pas de Jesús Natzarè és acompanyat per membres de la Sang i desfila entre els penitents amb els estris de la passió. 


1899
El 17 de març es crea la secció Jove de la Congregació de Senyores de la Soledat en un acte en que el prefecte i president de la Congregació Pau Ayala fa entrega a les noves i joves associades d’una medalla i diploma d’ingrés a la Congregació. Aquestes noies han de tenir entre 7 i 19 anys ● La processó resulta molt concorreguda ja que surt a les 5 i acaba a les 9 de la nit, i a més, torna a sortir el pas del Sant Enterrament del Gremi de Marejants que no ho feia des de l’any 1897 ● Nova reforma dels estatuts de la Sang per part de l'arquebisbe Costa i Fornaguera, que és aprovada el 10 de juliol ● Durant les festes de Santa Tecla s’instal·la a la Rambla Nova un cinematògraf propietat del senyor Francesc Taburet, en el que entre les sessions de cinema també hi projecta divuit quadres fixes sobre Tarragona. Entre aquestes vistes (diapositives) hi figuren diversos moments de la Processó del Divendres Sant a Tarragona.


1900
Es realitzen obres a la Casa de la Sang ● Torna a desfilar després d’anys de no fer-ho el pas de la Flagel·lació.