SEGLE XVII

1601
Grans festes a Tarragona, es celebren torneigs en motiu de la canonització de Sant Ramon de Penyafort, arquebisbe electe que va ser de Tarragona, entre els actes litúrgics també hi figuren processons.


1602
Isaac Hermes pinta la bandera de la Sang amb el Crist.


1603
Isaac Hermes pinta la pastera de la Sang ● Es repara el mantell de la Verge de la Soledat.


1604
Es documenta que la Verge de la Soledat es portava a la processó amb un nou tabernacle construït per Cristòfol Sabater i que a patir de llavors passava a anomenar-se Nostra Senyora dels Desemparats ● Isaac Hermes torna a pintar el Crist de la Sang.


1605
Els pagesos protesten a la congregació de la Sang pel trasllat de la funció patètica quaresmal ● Es paguen a Mestre Cases 6 vergues per a la Sang.


1606
Memorial presentat pels Hortolans a la cúria de veguers en el qual es diferencien del gremi de Sant Llorenç.


1607
Es suprimeix el sermó de la Catedral que antigament s'havia fet a Sant Fructuós el dia de Diumenge de Rams ● A les actes capitulars apareix una petició feta pels priors de la Confraria de la Soledat, «...novamente constituïda...» sol·licitant que se’ls autoritzi a sortir en processó el Divendres Sant a la nit, que se’ls deixi els improperis i que es deixin les portes de la Catedral oberta per a que pugui entrar la processó al seu interior. La petició fou aprovada amb l’únic vot en contra del canònic Grau que no volia obrir les portes de la Catedral durant la nit ● A partir d’aquest any queda documentat dues processons públiques: la del Dijous Sant organitzada per la Confraria de la Sang en la que es denomina “Processó de la Passió” i la del Divendres Sant organitzada per la recent instituïda Confraria de la Soledat i que es denomina “Processó de la Soledat”.  


1608
Davant la necessitat d'aigua, la Sang acorda fer una processó fins al Llorito.


1609
Solemne celebració de les 40 hores a la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral, amb motiu d'un jubileu concedit pel papa a totes les ciutats i pobles on hi hagués casa i monestir de Caputxins, la processó tingué lloc el dia 20 de març ● S'adoba el Crist de la Sang ● Es suprimeix el refrigeri o "Colació de Dijous Sant" que es feia de retorn de la processó de Dijous Sant, per motius econòmics ● Es fa un armari a la Sang per guardar les banderes ● Finalització de les obres de la Sang. 


1611
Un comissionat de la Sang va a Roma ● Es renova la bandera dels Hortolans.


1612
El 12 de març el pontífex Pau V, concedeix a petició de R. Llorens, les gràcies pontifícies a la Sang.


1613
Tenen lloc unes rogatives especials dels Pagesos que van fins al Sant Crist de Salomó, per raó de la plaga d'erugues, per les quals demanen a la Sang les figures del Sant Crist i la Verge dels Dolors.


1615
La bandera principal de la Sang està bastant deteriorada per això es fa un nou estendard de tafetà negre a la Sang.


1616
La Sang fa un armari per guardar escriptures i actes ● S'intenta afegir dos "desemparats" a la Mare de Déu de la Soledat a la processó, tal com la mare de Déu de la Mercè que era representada amb dos captius als seus peus ● La imatge del Sant Crist de la Sang s'estava desfent perquè "és molt vell i cruixit" per la qual cosa s'acorda fer una nova talla que s'encarrega una talla nova a l'escultor Benet Baró, i que va ser encarnada pel mestre Sabater. L'any següent encara no es va poder treure a la processó per no estar acabada; amb ella estava previst que anessin a la processó eclesiàstics, advocats i metges. 


1617
El 12 de febrer, un grup de cavallers de la noblesa es va unir a metges, juristes i eclesiàstics formant la Confraria de Cavallers i essent autoritzats per encarregar una imatge de la Soledat pròpia que és la que a partir d’aquest any figura a la processó. Aquesta imatge cal diferenciar-la de la imatge de la Congregació de la Sang Una comissió de la Selva del Camp ve a Tarragona "a veure com funcionava la Congregació de la Sang i que vist el seu parer aquell any ja es fessin las profesons de Setmana Santa". El confrare Francesc Benavent de la Sang proposa que la confraria faci "Cap d'Esquadra" per defensar la ciutat de lladres i bandolers.


1619
L'arquebisbe Joan de Moncada no vol que la processó del Dijous Sant es faci de nit, vol que es sigui de dia, però hi ha diversos inconvenients.


1621
La Sang fa construir a Benet Baró un retaule de fusta i basament de llisós que fa col·locar a l'església del Miracle.


1622
El vell retaule del Sant Crist de la Sang substituït pel nou de Benet Baró, passa a ser el de Nostra Senyora dels Desemparats (Soledat) La Sagrada Congregació de Ritus prohibeix la comunió dels fidels el Divendres Sant La confraria de la Sang estava "atraballada y cansada" i disposava de poques vestes per fer rogatives fins a Paret Delgada.


1623
Des d'aquest any la bandera de la Sang no era tal sinó un penó S'acorda canviar l'antiga pràctica del Dimecres de Cendra de la Catedral, per acomodar-se al nou ofici En un inventari de la Sang apareixen "tots los improperis de la passió".


1624
Bracers i llauradors componen el gremi de pagesos que de aquest any s'intitula "Confraria de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidro".


1625
Es pren l'acord de pintar el retaule de la Sang del Miracle Es fa un Cap d'Esquadra, en el qual intervé la Sang.


1626
No es podia celebrar missa a Natzaret perquè queia terra damunt de l'altar.


1627
L'imatge de l'Ecce Homo es portada en processó per unes rogatives.


1628
Des d'aquest any la verge de la Soledat estava a l'església de Natzaret Es documenta la cessió dels improperis de la Passió per la processó de la Mare de Déu de la Misericòrdia.


1630
Època de pobresa de la Sang, per haver-hi moltes despeses i poques entrades, per aquest motiu s'augmenten les quotes de la Sang Llegat testamentari d'un monjo caputxí a la Sang per dotar tres donzelles.


1631
Els Pagesos demanen a la Sang el Crist i banderes per fer rogatives contra erugues El gremi de Teixidors cedeix Sant Miquel del Pla a la Confraria de Preveres de la Seu, aquest temple estava en estat quasi ruïnós des de l'inici de segle Els procuradors de la Confraria de la Soledat demanen fer una processó de les "poncelles" La Sang no pot assistir a la processó general amb la relíquia de Santa Tecla, per la crisi que passava.


1632
Es concedeix permís al cirurgià Gaspar Urgell, per fer una processó amb l'imatge de l'Ecce Homo que va anar des de l'església del Miracle fins a la Catedral.


1640
La guerra dels Segadors motivà la destrucció dels convents i esglésies extramurals com el convent de Predicadors i l'església de Sant Fructuós Els cònsols de la ciutat lliuren arcabussos als confrares aptes de la Sang per defensar la ciutat ● El 8 d’octubre la Confraria de la Puríssima Sang celebra una Junta ordinària en què debat el canvi de nomenclatura de l’extracció de la Poncella ja que existeixen altres —La Confraria de la Soledat— que també ho celebren i poden prestar confusió. Es planteja nomenar la donzella escollida amb el dot, «Poncella de Nostra Senyora dels Desemparats». L’acord es ratifica el 10 de novembre i s’estableix que qualsevol persona de qualsevol edat, estat i condició que s’inscriguin en la «Cofradía de la Sanch Preciosa de Jesucrist ó de Nostra Senyora dels Desemparats en lo Monestir de Nostra Senyora del Miracle» podrà optar al sorteig i rebre el dot. Si l’escollit és un congregant, aquest tria la dona que vol que rebi el dot. Aquest sorteig tenia lloc pels voltants del Nadal. A la dona o dones escollides se li entreguen 50 lliures, assisteixen als oficis i a la Processó anomenada de  la Poncella, que es celebra pels carrers de la Part Alta amb la imatge de «Nostra Senyora dels Desemparats». En aquesta processó, les confraresses acompanyen les donzelles escollides, les quals van darrere del  pas de la Mare de Déu, vestides de blanc amb mantell blau i escut de la Congregació de la Sang. D'aquesta manera ja no es doten donzelles per medi de llegats testamentaris sinó que es feia a través dels propis fons de la Confraria.


1641
Segueixen les destruccions d'esglésies relacionades amb la Setmana Santa com la de Santa Magdalena de Bell·lloch, o del convent de Predicadors.


1642
Es produeix la destrucció del convent de Sant Anna dels Agustins en compensació de la qual el dóna a aquest orde uns solars a la plaça del rei Com a conseqüència de l'enderroc del convent de predicadors la confraria dels Pescadors passa a tenir la seu al convent dels Jesuïtes, de la Rambla Vella.


1643
A la Sang documentem un "Christo que trauen als sentenciats ab sa creu y peanya" per tal de complir amb els deures contrets No es fa processó per la penúria motivada per la guerra.


1644
A causa de la destrucció i ocupació per part de les tropes reials del temple del Miracle, els trinitaris es traslladen a Natzaret.


1646
Construcció de l'església de la Trinitat pels pares Agustins.



1649
Pilat i tres jueus apareixen en figura a la processó.


1653
A les actes de la Confraria de la Sang de la Selva del Camp apareix l'anotació després del contagi: "la processó de Tarragona ha desmillorat; vegen si es fa aquest any".


1654
A l'inventari "dels Procuradors" de la Sang, hi figura un "drap que·s posa quant hi ha algun sentenciat".


1655
L’arquebisbe Francesc de Rojas suspèn l’extracció del «dot de la Poncella» per observar negligències i comprovar que no s’anotaven degudament al  llibre d’extraccions de la Confraria de  la Sang els donatius rebuts a tal objecte, ni la quantitat monetària rebuda a tal efecte que es dipositava al Banc de la Ciutat, ni els noms de les donzelles agraciades.


1656
Una consueta de l'església Catedral de Tarragona esmenta que "mentres passe la processó de la Sang de Jesuchrist, se farà pausa". Per aquest document coneixem que el cerimonial interior de la catedral contemplava una aturada en els ritus del temple metropolità quan per l'exterior passava la processó de la Sang. Per tant aleshores coexistien dues processons, la que transcorria per dins del temple que era la de la Santa Espina, i la que passava pels carrers de la Ciutat que era la de la Sang.


1662
En un inventari de la Sang apareixen documentats un tabernacle amb tres jueus "en bulto".


1666
Els trinitaris tornen al Miracle, després de tot el temps que havia estat utilitzat com a caserna de tropes reials Consta que l'Ecce Homo sortia a la processó del Dijous Sant amb les figures de Pilat i els jueus, a diferència de quan sortia per altres processons o rogatives.


1673
La casa de la Sang està en ruïnes.


1678
Es produeix el tapiat del portal del Rei a causa del qual la processó s'organitza des de l'església dels Jesuïtes a la Rambla Vella, per aquest motiu els trinitaris mostren el seu descontentament La processó sofreix un canvi d'itinerari. 


1682
Per un pacte es resol el plet entre els confrares de la Sang i els de Santa Llúcia, "sogueros y cordeleros".


1687
Trobem documentada en data 26 de març l’última petició de la Confraria de la Soledat sol·licitant al Capítol catedralici el seu pas durant la processó de la Soledat del Divendres Sant per l’interior de la Catedral.


1695
La confraria de Sant Llorenç estableix la creació d'un consell de 18 prohoms.


1696
Els franciscans es traslladen a la Rambla Vella, per això cedeixen l'edifici de la plaça del Corral (plaça de la Font) als Dominics S'uneixen els gremis d'Hortolans i de Llauradors per adquirir aigua de Sant Gregori d'Hòstia d'una font de Navarra, per tal de combatre la plaga de llagostes que malmetia els conreus.


1698
El gremi de Cordelers, també anomenat Confraria de Santa Llúcia de mestres corders, demana permís al municipi per anar a la processó de la Sang, a través d'aquesta dada sabem que la processó es celebrava en Dijous Sant i que volien treure el pas del "Porta Creu" il·luminat, altrament dit misteri de Jesús amb la creu a l'espatlla. Aquest era un misteri similar al que avui dia porten els Natzarens segons Salvat i Bové.